Cada 31 d’octubre, carrers, escoles i cases s’omplen de carabasses tallades amb cares terrorífiques, símbol indiscutible de Halloween. Però pocs coneixen l’autèntic origen de la carabassa de Halloween, que en realitat no va néixer com a tal. El seu vincle amb aquesta festivitat és fruit d’una llarga evolució cultural que comença fa més de dos mil anys amb els antics pobles celtes.
Abans que Halloween es convertís en la festa de les disfresses, les llaminadures i el màrqueting, la seva arrel es trobava en la celebració del Samhain. Un ritu que marcava el final de la collita i l’arribada de l’hivern. Per als celtes, el Samhain representava el pas entre el món dels vius i el dels esperits. Una frontera difusa en què les ànimes dels avantpassats podien travessar cap al nostre món.
Els celtes encenien fogueres
Durant aquesta nit màgica, els celtes encenien fogueres, feien ofrenes i es disfressaven amb pells d’animals per allunyar els esperits malignes. Però una de les tradicions més curioses era l’ús de verdures buidades com a fanalets per il·luminar el camí de les ànimes bones i espantar les dolentes. Sorprenentment, no utilitzaven carabasses, sinó naps.
Els naps tallats amb cares es convertien en petites llanternes màgiques, il·luminades amb una brasa o una espelma a l’interior. La seva pell dura i les formes irregulars els feien ideals per donar-los un aspecte inquietant. Aquesta pràctica ancestral seria el precedent directe del símbol que avui associem a Halloween.
Amb el pas dels segles, la tradició va evolucionar i va travessar l’oceà. Al segle XIX, molts immigrants irlandesos van portar aquests costums a Amèrica, on van substituir el nap per la carabassa, molt més abundant, gran i fàcil de buidar. Així va néixer la clàssica Jack-o’-lantern, la icònica carabassa il·luminada que avui és el cor d’aquesta celebració.
Però la història de la carabassa de Halloween no es pot entendre sense la llegenda de Jack el Tacaño (Jack O’Lantern), un personatge de la mitologia irlandesa immortalitzat al segle XIX. Segons el relat, Jack va enganyar el dimoni diverses vegades i va aconseguir que li prometés no portar la seva ànima a l’infern. Tanmateix, quan va morir, tampoc va ser admès al cel, quedant condemnat a vagar eternament entre els dos mons.
Una brasa infernal
Com a únic consol, el dimoni li va lliurar una brasa infernal, que Jack va posar dins d’un nap buit per il·luminar el seu camí etern. Així va néixer el símbol del fanalet de Halloween i la seva connexió amb les ànimes errants.
Amb el temps, la imatge del nap es va transformar en la carabassa somrient que avui adorna portals i finestres. Més enllà del seu aspecte festiu, aquesta icona continua sent un record de les nostres arrels celtes i del desig humà d’entendre i acompanyar els misteris de la mort i l’altre món.
