L’explotació forestal pot ser una bona eina per revertir els efectes del despoblament de petits nuclis de muntanya. En aquest sentit, els projectes cooperatius, impulsats per diverses associacions, també poden contribuir a la revitalització d’alguns d’ells. Així ho ha assegurat durant el dimecres 9 d’agost l’escriptor i naturalista Jordi Pasques en el marc d’una jornada sobre els pobles abandonats del Pirineu que s’ha dut a terme a Tost, al municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). A més, ha defensat l’impuls d’un nou moviment neorural, com el dels anys 70 i 80, que va contribuir a mantenir l’estructura social dels nuclis.

 TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!

Pasques considera que no es pot parlar de «pobles abandonats» perquè «el que ha fet la gent és marxar, però el sentiment de pertinença no s’acaba de perdre mai». En aquest sentit, ha explicat que molts dels antics habitants hi tornen per celebrar actes, veure l’estat de la casa que hi tenien o visitar els seus avantpassats al cementiri. L’escriptor i naturalista situa el fenomen del despoblament entre la dècada dels 60 i 70, quan bona part dels habitants de petits nuclis de muntanya decideixen traslladar-se a la capital de comarca.

L’escriptor assegura que «així com el despoblament va ser relativament ràpid, el poblament és molt lent». En aquest sentit, ha dit que les persones que vulguin fer el pas han de ser conscients que van a un lloc on no hi ha feina i que, per crear activitat, cal tenir bestiar, fer treballs d’artesania o de fustaire. Per tant, defensa que cal aprofitar el bosc i els recursos que dona la terra.

Finalment, Pasques creu que no s’estan aprofitant del tot els programes europeus destinats a la zona de muntanya, en comparació amb el que passa a l’altre vessant del Pirineu, administrat per França. Abans de la seva xerrada, la jornada ‘Tots a Tost’ ha començat amb una visita guiada a les ruïnes d’aquest nucli de la mà de l’escriptor Joan Obiols, que tenia familiars al poble i la vall.

L’explotació forestal pot ser una bona eina per revertir els efectes del despoblament de petits nuclis de muntanya. En aquest sentit, els projectes cooperatius, impulsats per diverses associacions, també poden contribuir a la revitalització d’alguns d’ells. Així ho ha assegurat durant el dimecres 9 d’agost l’escriptor i naturalista Jordi Pasques en el marc d’una jornada sobre els pobles abandonats del Pirineu que s’ha dut a terme a Tost, al municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). A més, ha defensat l’impuls d’un nou moviment neorural, com el dels anys 70 i 80, que va contribuir a mantenir l’estructura social dels nuclis.

 TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!

Pasques considera que no es pot parlar de «pobles abandonats» perquè «el que ha fet la gent és marxar, però el sentiment de pertinença no s’acaba de perdre mai». En aquest sentit, ha explicat que molts dels antics habitants hi tornen per celebrar actes, veure l’estat de la casa que hi tenien o visitar els seus avantpassats al cementiri. L’escriptor i naturalista situa el fenomen del despoblament entre la dècada dels 60 i 70, quan bona part dels habitants de petits nuclis de muntanya decideixen traslladar-se a la capital de comarca.

L’escriptor assegura que «així com el despoblament va ser relativament ràpid, el poblament és molt lent». En aquest sentit, ha dit que les persones que vulguin fer el pas han de ser conscients que van a un lloc on no hi ha feina i que, per crear activitat, cal tenir bestiar, fer treballs d’artesania o de fustaire. Per tant, defensa que cal aprofitar el bosc i els recursos que dona la terra.

Finalment, Pasques creu que no s’estan aprofitant del tot els programes europeus destinats a la zona de muntanya, en comparació amb el que passa a l’altre vessant del Pirineu, administrat per França. Abans de la seva xerrada, la jornada ‘Tots a Tost’ ha començat amb una visita guiada a les ruïnes d’aquest nucli de la mà de l’escriptor Joan Obiols, que tenia familiars al poble i la vall.