La falta d’aïllament acústic a Aran ha acabat als tribunals després d’anys de reclamacions veïnals. L’Audiència de Lleida ha condemnat la promotora d’un bloc de Tredòs, a Naut Aran, a pagar les obres necessàries per corregir les deficiències detectades als habitatges. Els problemes arribaven fins al punt que els residents podien sentir converses, cops i passes procedents dels pisos contigus. Segons la resolució, aquesta falta de confort acústic afecta l’habitabilitat dels habitatges i, especialment, la privacitat dels veïns.

La sentència estableix que la promotora haurà d’assumir l’import necessari per executar les mesures correctores. L’objectiu serà aconseguir els 46 decibels d’aïllament acústic previstos originalment en el projecte, tot i que la quantitat concreta de la indemnització es determinarà durant l’execució de la sentència.

Converses i passes que se sentien des del pis del costat

Les reclamacions dels propietaris es remunten a poc després de constituir-se la comunitat, l’any 2015. De fet, el setembre del 2016 diversos residents ja van deixar constància dels problemes d’insonorització, mentre que l’any següent van advertir que la situació dificultava mantenir unes condicions mínimes de privacitat. Posteriorment, les proves acústiques efectuades per una empresa especialitzada van incloure nou assajos als habitatges. Només dos complien el nivell mínim establert per la normativa aplicable, quatre no el complien i els altres tres no permetien arribar a una conclusió definitiva.

La inspecció pericial també va deixar situacions especialment significatives. Un cop de puny contra una paret mitgera d’un dormitori es podia sentir perfectament des del saló del pis contigu. Així mateix, es podien escoltar converses entre dues persones situades a banda i banda de la paret i les passes d’una persona baixant per les escales de l’habitatge veí.

L’Audiència posa el focus en la privacitat

En la seva resolució, l’Audiència de Lleida considera que complir formalment uns paràmetres mínims no descarta necessàriament un problema d’habitabilitat. El tribunal posa l’accent en el fet que els habitatges han de poder utilitzar-se satisfactòriament i han de preservar la privacitat dels residents. A més, la sentència detecta una diferència entre el projecte i l’obra finalment executada. El projecte preveia parets de maó calat de 15 centímetres, mentre que la Sala considera acreditat que es van utilitzar peces de 12,5 centímetres.

El projecte també fixava un aïllament de 46 decibels, un decibel per sobre del mínim establert per la normativa aplicable en aquell moment. Per aquest motiu, l’Audiència conclou que la promotora va incórrer en un incompliment contractual en no entregar els habitatges en les condicions pactades.

La resolució revoca així la sentència de primera instància del jutjat de Vielha, que el desembre del 2022 havia desestimat la reclamació dels propietaris. Ara, la promotora haurà d’assumir també les costes del procediment, tant de primera instància com d’apel·lació. La sentència encara es pot recórrer en cassació davant del Tribunal Suprem.