La feina incrementa el risc de covid persistent, segons un estudi català

Els factors relacionats amb la feina tenen un paper determinant i independent en el risc de desenvolupar covid persistent, segons un nou estudi liderat per l’ISGlobal i basat en la cohort poblacional COVICAT. La recerca conclou que treballar de manera presencial, sense una protecció adequada i amb desplaçaments freqüents en transport públic. Així com exercir determinades professions, augmenta de forma significativa la probabilitat de patir símptomes persistents després de la infecció per SARS-CoV-2.

L’estudi, realitzat en col·laboració amb la Universitat de Torí i l’Institut Germans Trias i Pujol (IGTP), s’ha publicat a la revista científica BMJ Occupational & Environmental Medicine. Els resultats posen de manifest que una part important dels casos de covid persistent podria prevenir-se mitjançant polítiques i mesures específiques en l’àmbit laboral.

Un impacte sanitari i econòmic de gran abast

La covid persistent continua tenint un impacte sanitari i econòmic de gran abast. A escala mundial, s’estima que 6 de cada 100 persones infectades desenvolupen aquesta condició, fet que equival a uns 400 milions de persones afectades. El cost econòmic anual associat s’eleva fins a un bilió de dòlars, aproximadament l’1% de l’economia global.

Segons explica Kurt Straif, investigador d’ISGlobal i coordinador de l’estudi, fins ara s’havia estudiat l’impacte dels factors laborals en el risc d’infecció i la gravetat de la covid-19. Però es coneixia poc el seu paper en el desenvolupament de la covid persistent. Aquest buit de coneixement va motivar l’anàlisi de dades de la cohort COVICAT, creada a Catalunya a l’inici de la pandèmia.

L’estudi va incloure 2.054 persones adultes ocupades que havien tingut una infecció confirmada, amb edats compreses entre 18 i 70 anys, i que van respondre les enquestes de seguiment entre 2020 i 2023. D’aquestes, 486 persones (23,7%) van desenvolupar covid persistent. Els símptomes més freqüents van ser els neurològics (64%), seguits dels musculoesquelètics (38%) i els respiratoris (28%).

Feines d’alt risc i condicions laborals

Entre els factors individuals associats a un risc més elevat hi ha ser dona, tenir un nivell educatiu baix, obesitat, multimorbiditat i haver patit infeccions més freqüents o greus. En canvi, la vacunació prèvia, haver passat la primera infecció durant l’onada Òmicron. I una edat més avançada van actuar com a factors protectors.

Pel que fa als factors laborals, les persones amb ocupacions d’alt risc van presentar un 44% més de probabilitats de desenvolupar covid persistent. El treball presencial va incrementar el risc un 57%, l’ús irregular de mascaretes FFP2 o FFP3 fins a un 52%, i els desplaçaments habituals en transport públic un 58%. Els sectors més afectats inclouen salut, educació, serveis socials, comerç, transport i seguretat.

Implicacions per a la salut pública

Segons Sara de Matteis, primera autora de l’estudi, aquests resultats suggereixen que més exposició viral i l’estrès laboral podrien afeblir la resposta immunitària. Davant d’això, els investigadors reclamen reforçar l’ús d’equips de protecció, la vacunació i les revisions mèdiques en feines d’alt risc.

Finalment, Manolis Kogevinas, també investigador d’ISGlobal, subratlla que, en ser factors modificables, una part rellevant de la càrrega de la covid persistent es podria evitar. En especial, amb mesures preventives adequades i amb més reconeixement laboral i institucional d’aquesta malaltia.