Preocupant: forta davallada de l’ús del català al Pirineu

L’ús del català al Pirineu ha experimentat una de les davallades més significatives de tot el territori català, segons les dades territorialitzades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població publicades aquest dijous. L’Alt Pirineu i Aran ha passat del 58,8% al 50,5% d’ús habitual exclusiu del català. Una caiguda de més de vuit punts que confirma la tendència descendent ja detectada els darrers anys.

Aquest descens situa el Pirineu encara dins del grup de territoris on el català manté més presència social. Però evidencia una pèrdua d’ús que preocupa els experts. Malgrat la davallada, les Terres de l’Ebre, les Comarques Centrals, Ponent i el Pirineu continuen essent les úniques zones on més de la meitat de la població declara utilitzar habitualment el català.

La llengua catalana perd pes en territoris tradicionalment forts

En canvi, a les Comarques Gironines, l’ús habitual del català baixa del 54,1% al 45%. Un retrocés de nou punts que supera fins i tot el del Pirineu. Les dades posen de manifest que la llengua catalana perd pes en territoris tradicionalment forts. Fet que obre el debat sobre els factors que hi influeixen: canvis demogràfics, relació laboral i social amb nous residents o la creixent hegemonia del castellà en l’audiovisual i les xarxes socials.

A l’altre extrem del mapa lingüístic se situa l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on el català no arriba ni al 25% d’ús habitual. Tot i això, el territori és molt heterogeni i hi ha diferències internes notables entre municipis. Amb tot, aquesta és la zona que més estira cap avall el conjunt del país, i representa un dels principals reptes per a la normalització lingüística.

L’enquesta també revela que les Comarques Centrals són l’únic territori que manté exactament el mateix percentatge que el 2018. Amb un 59,6% de parlants que afirmen fer servir habitualment la llengua catalana. Aquesta estabilitat contrasta amb la davallada generalitzada de la resta d’àrees, on la tendència és clarament descendent.

Causes que poden influir en la disminució de l’ús quotidià del català

En el cas del Pirineu, els analistes assenyalen que la pressió turística, la mobilitat laboral i l’augment de residents provinents d’altres zones poden influir en la disminució de l’ús quotidià del català. Tot i això, el territori continua presentant una de les quotes més altes de transmissió intergeneracional, fet que manté viva l’esperança de mantenir-hi un model lingüístic fort.

L’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població és una estadística oficial que s’elabora cada cinc anys i que permet radiografiar els hàbits lingüístics de la població. Les dades del 2023 confirmen una realitat complexa. El català es manté viu al Pirineu, però amb un ús social que ja no és tan robust com abans. El repte, segons els experts, serà reforçar-lo en els àmbits juvenil, digital i d’incorporació de nous parlants.

Amb aquesta davallada, el Pirineu esdevé un indicador clau de l’estat general de la llengua a Catalunya. Així com un termòmetre de cap a on pot evolucionar l’ús social del català en els pròxims anys.