Una investigació arqueològica ha documentat la fosa de plom a Minferri, a Juneda, fa gairebé 4.000 anys. La descoberta representa la prova directa més antiga coneguda de producció d’aquest metall a tota la península Ibèrica. La recerca, amb participació de la Universitat de Lleida (UdL), situa l’inici d’aquesta activitat entre els anys 1900 i 1700 abans de Crist. Per tant, la producció de plom documentada al jaciment lleidatà és gairebé 800 anys anterior a l’arribada dels fenicis.

Els resultats s’han publicat a la revista científica ‘Antiquity’. L’estudi està liderat per la Universitat de Granada i també hi han participat investigadors de la Universitat de Cambridge i l’empresa Iltirta Arqueologia.

Una descoberta que modifica la cronologia acceptada

Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors han analitzat químicament i estructuralment escòries i gresols recuperats al jaciment. A més, la datació per carboni 14 de l’estructura on es van localitzar ha permès situar aquesta activitat metal·lúrgica a la plana de Lleida.

Fins ara, la cronologia acceptada vinculava la introducció de la producció de plom a la península amb els fenicis. Tanmateix, les evidències de Minferri confirmen l’existència d’una tradició autòctona anterior.

L’estudi apunta que les comunitats del nord-est peninsular treballaven minerals polimetàl·lics rics en coure i plom. Les anàlisis indiquen que alguns procedien de l’entorn del Montsant, concretament del districte miner de Molar-Bellmunt-Falset.

També s’han detectat materials vinculats al sud de la península Ibèrica, especialment a Linares, a Jaén. En aquest últim cas, però, haurien arribat majoritàriament en forma d’objectes de bronze que posteriorment van ser reciclats.

Una tècnica que va acabar desapareixent

La recerca també planteja que aquests coneixements metal·lúrgics podrien haver arribat des del sud de França, on s’han documentat nombrosos collarets de plom. En aquest context, els resultats de Juneda també permeten interpretar millor altres troballes anteriors. És el cas d’una peça d’un collaret de plom trobada a Ulldemolins, datada cap al 2800 aC. Les anàlisis ja apuntaven que podia haver estat fabricada amb minerals locals, però fins ara faltaven residus de producció que permetessin confirmar l’existència d’una tecnologia pròpia.

Tot i això, aquesta tradició va tenir una durada relativament curta. Segons els investigadors, el coneixement necessari per extreure plom d’aquests minerals es va perdre cap al 1700 aC i no es va recuperar posteriorment.