Una investigació conjunta dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil ha desarticulat dues organitzacions criminals dedicades al narcotràfic que operaven a Catalunya i al País Valencià. Les dues xarxes tenien capacitat per distribuir 100 quilos de cocaïna al mes i d’introduir drogues i telèfons mòbils al centre penitenciari de Mas d’Enric, a Tarragona. S’han detingut i investigat 19 persones en municipis de Lleida, Tarragona, Castelló i València com a presumptes autors de delictes de tràfic de drogues, tinença il·lícita d’armes, pertinença a organització criminal i suborn. Entre els detinguts hi ha dos interns i un funcionari de Mas d’Enric, que introduïa telèfons i droga al centre i feia d’enllaç amb les organitzacions criminals.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
En roda de premsa, han explicat que la droga intervinguda des de l’inici de la investigació hauria tingut un cost al mercat negre de gairebé un milió d’euros. La investigació, tutelada pel Jutjat d’Instrucció número 3 de Reus, va arrencar el juliol de 2023 quan els Mossos van tenir coneixement d’una organització criminal dedicada a la introducció d’objectes prohibits a les instal·lacions de Mas d’Enric. A banda de substàncies estupefaents (cocaïna, haixix, heroïna), introduïen telèfons mòbils, targetes SIM i carregadors. Les indagacions policials van portar a la identificació d’un funcionari de presons, que s’encarregava d’adquirir els productes prohibits que li encomanaven els reclusos per després introduir-los clandestinament quan accedia per iniciar el seu torn de treball. Aquesta persona també actuava com a enllaç entre un dels interns i altres organitzacions criminals fora del centre penitenciari.
La policia va fer un estudi econòmic del funcionari i van detectar que havia fet ingressos en efectiu sense justificar en el seu compte bancari per valor de 70.000 euros. El treballador del centre penitenciari, doncs, estava a sou d’un dels interns i els ajudava a aconseguir clients i a distribuir la droga i els telèfons per diferents mòduls de la presó. El sergent dels Mossos d’Esquadra de la DIC de Tarragona, Raul Ortega, ha explicat que el funcionari podia aconseguir entre 400 i 500 euros de benefici per cada telèfon mòbil i que quedava amb familiars o col·laboradors dels interns per recollir un paquet i entregar-lo. També ha dit que no hi ha hagut cap superior del funcionari investigat i que el treballador va desenvolupar aquesta col·laboració il·lícita un mínim de durant dos anys.
Les gestions d’investigació inicials van conduir a una organització criminal dedicada al tràfic de drogues. Quan els dos cossos policials van detectar que hi havia persones investigades sobre les quals coincidien, es va coordinar a través del CITCO la formació d’un equip conjunt d’investigació. Durant la roda de premsa, els agents han explicat que la segona organització comptava amb diversitat d’empresaris del Camp de Tarragona. Es tracta de persones que regentaven negocis de restauració i oci nocturn de forma habitual i “sense sospites”. Aquestes persones, la majoria de nacionalitat espanyola, tenien una “doble vida” que es dedicava a l’activitat delictiva.
A partir de vigilàncies i seguiments es va poder identificar un important punt de venda de substàncies estupefaents a Vielha e Mijaran liderat per una part dels membres de l’organització. El 6 de març de 2024 es va desarticular parcialment aquesta organització amb la detenció de tres persones per un delicte de tràfic de drogues. En aquest operatiu conjunt es va intervenir una gran quantitat de drogues sintètiques com amfetamina i MDMA en format roca, comprimits i pols, haixix i cocaïna a més d’eines i productes per adulterar la droga.
La investigació va continuar i va constatar com el funcionari assistia regularment a reunions amb altres líders d’organitzacions criminals per concretar els detalls de les operacions de narcotràfic en les que participaven conjuntament. Entre aquestes xarxes de narcotraficants en destacava una liderada per un home amb residència a Salou, el qual va sorprendre els investigadors tant per l’alta capacitat que posseïa per distribuir cocaïna i per l’extensió del territori en què com pel volum, ja que els investigadors van calcular que podia distribuir una mitjana de 100 kg de cocaïna al mes que podien generar el moviment de més de 25 milions d’euros a l’any.
Segons han explicat els Mossos, els membres d’aquest segon entramat investigat feien centenars de kilòmetres cada dia per mantenir reunions presencials amb líders d’altres organitzacions, sempre en indrets diferents, escollits a última hora i amb persones que vigilaven l’entorn mentre els líders concretaven el detall de les seves operacions de narcotràfic. Es van detectar instal·lacions dedicades al cultiu de marihuana, com ara a les Franqueses del Vallès, al Vallès Oriental; un gran nombre de vehicles a nom de terceres persones o empreses, així com pisos, magatzems, locals i establiments comercials que utilitzaven moltes vegades per mantenir reunions. Alguns dels membres investigats eren empresaris que utilitzaven els seus comerços per justificar els ingressos que obtenien de la venda de droga.
Segons ha explicat Daniel Robles, de la brigada de la Guàrdia Civil de Tarragona, els agents van descobrir que part dels beneficis d’aquesta trama es van dedicar a comprar actius immobiliaris a Dubai (Emirats Àrabs Units), un país que no requereix informació sobre la procedència dels diners, però, sí fer els tràmits presencialment. Aquesta organització criminal estava totalment jerarquitzada amb una distribució de funcions. Un dels papers més importants entre els membres de l’organització el tenien els transportistes de la droga i diners. Coneixien la ubicació de les guarderies, així com els punts de trobada amb els proveïdors de droga i els clients de l’organització. S’encarregaven tant del transport de grans quantitats de droga com dels diners que generava la seva activitat delictiva. Per executar la seva tasca amb seguretat, utilitzaven vehicles modificats amb compartiments ocults que s’obrien i tancaven a través de sistemes hidràulics activats per Bluetooth des d’un terminal mòbil encriptat.
Precisament, pel sergent dels Mossos d’Esquadra de la DIC de Tarragona, Xavier Tenorio, aquesta ha estat una de les dificultats per poder acabar amb l’organització. Tenorio ha explicat que adquirien cotxes i que mecànics de confiança els fabricaven uns compartiments ocults per ser “indetectables” en els controls policials. “Eren uns compartiments ocults hidràulics que s’activaven amb una app d’un telèfon”, ha recordat. A més a més, si es produïa alguna detenció, els telèfons eren esborrats remotament. Els mecànics aconseguien eliminar dels vehicles els sistemes de geolocalització policial. Tenien sistemes encriptats i una empresa de lloguer de vehicles que els facilitava cotxes sense registrar a l’usuari que l’utilitzava aquell dia.
