El municipi de Gósol viurà aquest diumenge una jornada decisiva amb la celebració d’una consulta ciutadana per decidir si deixa de pertànyer a la província de Lleida i s’incorpora administrativament a la província de Barcelona. Amb poc més de 200 habitants, Gósol és l’únic municipi del Berguedà adscrit a Lleida, una singularitat que ha generat durant dècades debats, greuges i dificultats de gestió.
L’alcalde, Rafel López, defensa que el canvi és “clau per garantir el futur del poble” i assegura que encaixar administrativament amb la comarca és essencial per millorar l’accés a recursos i serveis. Tot i això, el consistori manté que respectarà “absolutament” el resultat de les urnes, sigui quin sigui.
Es troba sovint “fora de joc” en molts programes comarcals
Segons López, Gósol es troba sovint “fora de joc” en molts programes comarcals finançats per la Diputació de Barcelona, malgrat formar part del Berguedà. L’alcalde denuncia situacions “surrealistes”, com que el municipi quedi exclòs d’un pla de prevenció d’incendis que cobreix la resta de la comarca. “Si hi ha un incendi, el foc no entendrà de divisions provincials”, insisteix.
El batlle també respon als veïns que temen un increment d’impostos si el municipi passa a la província de Barcelona. Assegura que “no és cert”, ja que les diputacions no gestionen impostos directes. “Ni l’IBI ni l’IRPF canviaran”, afirma. Al contrari, adverteix que mantenir-se a Lleida podria dificultar encara més l’equilibri econòmic de Gósol, que ja funciona amb recursos escassos.
López destaca que la mobilitat natural dels veïns sempre ha estat cap a Berga i el Bages, i que els vincles socials, econòmics i culturals del poble es dirigeixen de manera natural cap a Barcelona. “Aquí parlem de la Patum; ningú mira cap a Lleida per comprar o fer vida quotidiana”, subratlla. Recorda, a més, que Gósol va quedar adscrit a Lleida per un criteri geogràfic antic: el fet que el riu de Torrentsenta desemboqui al Solsonès.
Veïns dividits entre pragmatisme i nostàlgia
Al poble, les opinions són diverses. Molts veïns aposten pel canvi com una oportunitat per millorar serveis i connectivitat. Celestino Abrantes, nascut al Pallars Jussà, ho té clar: “És més a prop anar a Berga que a la Seu. A Lleida no hi anem mai. Per anar a l’hospital a la Seu hi ha una hora i mitja; a Berga, tres quarts”.
També Maria Àngels Molins opta pel sí, convençuda del benefici econòmic: “Lleida no té les mateixes possibilitats que Barcelona. S’ha de provar”.
Però no tothom comparteix aquesta visió. Una part del veïnat manté un fort vincle emocional amb la província de Lleida. L’exalcalde Josep Tomàs ho expressa amb nostàlgia: “Tota la vida he sigut de Lleida i m’agrada ser-ho”.
Un procés llarg i complex
Si el sí s’imposa, el procés administratiu podria durar aproximadament un any i mig. Inclou un informe favorable de la Generalitat i la modificació de la divisió provincial de 1833, que ha de ser aprovada pel Congrés dels Diputats mitjançant una llei orgànica. Tant les diputacions com el Consell Comarcal han assegurat que respectaran el resultat de la consulta.
Aquest diumenge, Gósol decidirà si vol reforçar la seva identitat comarcal passant a Barcelona o continuar la seva història lligada a Lleida. Un vot que marcarà el futur administratiu de Gósol.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. 
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. 
