L’hivern 2025-2026 es consolida com el més plujós Catalunya, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). L’estació ha estat molt plujosa al conjunt del país. A més, el balanç tèrmic general també ha estat càlid.
La precipitació acumulada ha superat la de l’hivern 2019-2020, que ja va ser molt plujós. Per trobar un hivern comparable, cal remuntar-se al 1995-1996. Així ho ha explicat el cap de l’àrea de climatologia del Meteocat, Marc Prohom.
Prohom subratlla un element clau. Aquest hivern no s’explica per un sol episodi extrem. En canvi, s’explica per la persistència de situacions favorables a la pluja durant bona part de l’estació. Segons el Meteocat, hi han coincidit llevantades, gotes fredes i fronts atlàntics.
Observatoris amb registres destacats
Diversos observatoris han tancat un hivern de pluja excepcional. L’Observatori de l’Ebre ha registrat el tercer hivern més plujós dels seus 121 anys de dades. D’altra banda, l’Observatori Fabra ha anotat el cinquè més plujós d’una sèrie de 113 anys.
També hi ha punts amb acumulacions molt elevades. Destaquen els 657 l/m² al Parc Natural dels Ports (Baix Ebre). A més, s’han comptabilitzat 591 l/m² al pantà de Darnius-Boadella (Alt Empordà). Finalment, el Puig Sesolles (Vallès Oriental) ha arribat als 583 l/m².
Neu de rècord, sobretot al Pirineu oriental
L’hivern també ha estat molt nivós. El Meteocat assenyala un impacte especial al Pirineu oriental. L’estació meteorològica de Núria (Ripollès) ha assolit 144 cm de neu acumulada. És un nou rècord en 26 anys de dades. A més, supera els 142 cmdel gener de 2006.
Un hivern càlid, especialment per les nits
Pel que fa a la temperatura, el Meteocat situa un patró desigual. L’hivern només es pot considerar normal a zones del Pirineu i Prepirineu. També a àrees elevades. En canvi, a la resta del país ha estat càlid.
El comportament s’explica pel balanç dels tres mesos. El desembre va ser càlid. El gener va quedar més a prop de la normalitat. I el febrer va ser molt càlid.
Segons Aleix Serra, cap de l’equip de control de qualitat de dades del Meteocat, el factor decisiu han estat les nits. Les temperatures mínimes s’han mantingut per sobre de la mitjana gran part de l’hivern. A més, hi ha hagut poques interrupcions puntuals.
A diferència d’un hivern típic, hi ha hagut moltes pertorbacions seguides. Per això, s’han reduït els períodes llargs d’anticicló. I, en conseqüència, s’han limitat els episodis d’inversió tèrmica a valls i planes interiors. Això ha dificultat l’acumulació d’aire fred nocturn.
El febrer va accentuar aquest patró. Hi va haver episodis de temperatura anormalment alta, afavorits per diversos episodis de vent. L’11 i el 12 de febrer, 13 estacions de la xarxa XEMA van batre rècords de temperatura mínima més alta, amb sèries de més de 20 anys. Després, el 24 i el 25 de febrer, es van registrar nous rècords de temperatura màxima en diverses estacions. A Benissanet (Ribera d’Ebre) es va arribar als 26,4 ºC.
L’Observatori de l’Ebre, amb una sèrie de 120 anys, també ha tancat un hivern destacat en temperatura. Segons les seves dades, ha estat el cinquè hivern més càlid de la seva història.
Episodis meteorològics més rellevants de l’hivern
Les dades responen a una activitat meteorològica continuada. Al desembre, diverses gotes fredes van deixar acumulacions superiors als 200 l/m². Va passar sobretot al quadrant nord-est i a l’extrem sud. El tram més destacat va ser entre el 25 i el 29 de desembre.
Al gener, el pas de fronts freds i pertorbacions va portar pluja i neu reiterades. Entre el 16 i el 20, una llevantada va deixar més de 200 l/m² de forma puntual a la Costa Brava. A més, hi va haver gruixos de neu superiors al mig metre a cotes altes del Pirineu.
A finals de gener, una nova pertorbació va fer baixar la cota de neu. En alguns casos, va nevar per sota dels 500 metres.
El febrer va destacar pels episodis de vent intens. Es van registrar ratxes per sobre dels 100 km/h al litoral i prelitoral central. A les zones habitualment més ventoses, es van superar els 150 km/h en alguns moments.
