L'Hospital de Sant Pau ha esdevingut centre de referència en l'aplicació de la cirurgia d'estimulació cerebral profunda en el tractament de la cefalea en raïm, també coneguda com a cefalea del suïcidi. Fins ara, ha intervingut 13 casos de Catalunya i d'altres punts de l'estat espanyol.
La intervenció quirúrgica és molt complexa, requereix molta precisió i cirurgians molt especialitzats. Aquesta malaltia és molt poc freqüent, afecta un de cada 1.000 persones, però per als que la pateixen arriba a ser fins i tot insuportable. Un 60% dels afectats tenen depressió i fins a un 25% intenten suïcidar-se, segons apunta el director de la Unitat de Cefalees del Servei de Neurologia de Sant Pau, Robert Belvis.
[predef]nou-whatsapp-lleidadiari-646[/predef]
En els casos crònics i refractaris cal recórrer a la neurocirurgia, on hi ha diverses opcions de tractament. El primer procediment indicat consisteix a col·locar una agulla de radiofreqüència en el gangli esfenopalatí, localitzat en la regió profunda de paladar, per estimular-lo. La segona opció contempla implantar un neuroestimulador sota la pell del clatell per estimular els nervis occipitals. I la darrera opció, és la trepanació del crani amb la implantació d'elèctrodes d'estimulació cerebral profunda a l'hipotàlem, que a Catalunya només aplica Sant Pau.
De manera multidisciplinària i integral
Aquesta patologia s'aborda de manera multidisciplinària i integral en aquest centre tant pel que fa al diagnòstic, l'assistència, la recerca, la docència i la divulgació. La intervenció més recent es va fer una pacient de 36 anys procedent de Pamplona que va començar el 2018 amb cefalea de raïms esquerre de forma crònica. Havia provat nombrosos tractaments i el 2021 se li va implantar un estimulador de nervis occipitals. Malgrat això, continuava tenint entre set i vuit atacs de dolar al dia d'una gran intensitat.
La intervenció quirúrgica es prepara amb una tractografia, una prova que aporta imatges tridimensionals del cervell i que permet identificar quines són les xarxes neuronals afectades. D'aquesta manera, els experts saben quina és la regió del cervell més adequada per col·locar els elèctrodes en cada pacient. El doctor del Servei de Neurocirurgia de Sant Pau Juan Aibar explica que cada cas s'avalua individualment. L'objectiu és modular el dolor i modificar la freqüència i la intensitat de les cefalees. Actualment, l'efectivitat d'aquestes intervencions és d'un 70%.
4 anys per arribar al diagnòstic
La cefalea en raïm es localitza en l'àmbit ocular o periocular, normalment en un sol costat, i s'associa a llagrimeig, caiguda de la parpella i envermelliment evident de l'ull, mucositat pel forat del nas del mateix costat i taponament de l'oïda. La cefalea en raïm episòdica suposa entre el 85% i el 90% dels casos i els atacs de dolor duren des d'una setmana a un any, separats per episodis lliures de dolor superiors a un mes. Mentre que la cefalea en raïm crònica suposa entre el 10% i el 15% dels casos.
Els atacs de dolor són diaris, no hi ha remissió durant un any o bé la remissió és inferior a un mes. En aquests casos, el pacient no pot fer vida familiar, ni social, ni laboral normal, i alguns arriben fins a l'extrem d'intentar suïcidar-se. De fet, alguns d'aquests pacients també són atesos a la Unitat de Prevenció del Suïcidi de Sant Pau, creada el 2004.
Malgrat ser una cefalea molt greu i recurrent amb uns símptomes molt específics, sovint es confon amb la migranya, la neuràlgia del trigemin, la queratitis, la sinusitis, disfuncions de l'articulació temporomandibular o fins i tot amb una somatització psiquiàtrica. Això fa que el retard en diagnosticar la cefalea en raïm sigui de quatre anys a Espanya i de sis als Estats Units.
