La intel·ligència artificial, clau per frenar l’envelliment

La humanitat afronta un moment sense precedents en la seva història demogràfica. Per primera vegada, el nombre de persones majors de 65 anys supera el de menors de 5. Aquest canvi profund planteja reptes sanitaris, socials i econòmics mai vistos fins ara i obliga a repensar com entenem l’envelliment. I, sobretot, com podem fer-lo més saludable i amb el màxim grau d’independència possible.

Aquesta és una de les conclusions principals d’un article publicat a la revista científica Aging, signat per més de 100 investigadors de centres d’arreu del món. Els experts alerten que, a mesura que passen els anys, les persones acumulen un nombre creixent de malalties cròniques associades a l’edat. Com ara patologies cardiovasculars, neurodegeneratives o càncer. Davant d’aquesta realitat, consideren que abordar cada malaltia de manera individual és insuficient, tot i que necessari.

Atacar l’arrel comuna de totes aquestes patologies

Segons els autors, el canvi de paradigma implica atacar l’arrel comuna de totes aquestes patologies: el procés d’envelliment en si mateix. I és aquí on la IA es perfila com una eina decisiva. Les tècniques modernes de la biomedicina generen quantitats massives de dades que superen amb escreix la capacitat d’anàlisi humana. En canvi, una IA ben entrenada pot processar-les en pocs dies i detectar patrons invisibles a simple vista. Tot accelerant els descobriments científics.

Actualment, laboratoris de tot el món utilitzen algoritmes d’aprenentatge automàtic, aprenentatge profund i sistemes de macroanàlisi de dades per estudiar gens, molècules i processos cel·lulars que s’activen o es desactiven amb l’edat. Gràcies a aquestes eines, ja s’han identificat mecanismes que permeten diagnosticar malalties, predir l’eficàcia de tractaments. I fins i tot anticipar l’aparició de trastorns relacionats amb l’envelliment.

La IA també és capaç d’analitzar milers d’imatges de microscopi i detectar canvis minúsculs que poden passar desapercebuts fins i tot per ulls experts. Aquesta capacitat facilita la identificació de biomarcadors, tant predictius com terapèutics, associats a una esperança més elevada de vida saludable. A més, juga un paper clau en el reposicionament de fàrmacs. És a dir, trobar nous usos per a medicaments ja coneguts i segurs, reduint costos i temps de desenvolupament.

La connexió entre envelliment i càncer

Un altre aspecte rellevant és la connexió entre envelliment i càncer. Els investigadors assenyalen que ambdós processos comparteixen mecanismes biològics similars. Fet que obre la porta a nous fàrmacs amb doble benefici. Retardar l’aparició del càncer i els símptomes de l’edat. No és casualitat que una persona de 60 anys tingui fins a 40 vegades més risc de desenvolupar càncer que una de 20.

Aquest enfocament pretén transformar la medicina: passar de curar malalties a mantenir la salut durant el màxim temps possible. Tal com va resumir el gerontòleg Aubrey de Grey en una conferència recent a Madrid. “Cal tractar el cos humà com un cotxe i fer-li revisions periòdiques abans que falli de manera catastròfica”.

Finalment, els experts subratllen que aquesta visió també és més sostenible per als governs, davant l’envelliment accelerat de la població. Amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, es podrien dissenyar estratègies preventives i personalitzades que permetin allargar l’esperança de vida saludable. Així com reduir la pressió sobre els sistemes sanitaris en els anys vinents.