Un equip de recerca de la UB ha demostrat com models d’intel·ligència artificial poden detectar trets de la personalitat a partir de textos escrits i ha analitzat com aquests sistemes prenen decisions. Els resultats s’han publicat a la revista ‘PLOs One’ i volen obrir noves vies per entendre com es manifesta la personalitat en el llenguatge natural i com es poden construir eines de detecció automàtica que siguin més transparents i fiables. Els investigadors han fet servir una tècnica que permet identificar exactament quines paraules o frases contribueixen a la predicció d’un tret de personalitat específic.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
L’estudi analitza com dos models d’intel·ligència artificial avançada (BERT i RoBERTa) processen dades de text per detectar característiques de la personalitat seguint dos marcs psicològics principals: el sistema dels Big Five o cinc grans trets de la personalitat (obertura a les experiències, responsabilitat, extraversió, amabilitat i estabilitat emocional) i el Myers-Briggs Type Indicator (MBTI), un instrument que classifica les persones en les dimensions d’extravertit-introvertit, sensorial-intuïtiu, pensament-sentiment i jutge-perceptiu.
Posteriorment, els investigadors han fet servir tècniques d’intel·ligència artificial explicable per observar dins dels models d’intel·ligència artificial i veure quins patrons de llenguatge influeixen en la identificació dels trets de personalitat en aquests escrits. Concretament, han fet servir una tècnica anomenada ‘integrated gradients’, que permet identificar exactament quines paraules o frases contribueixen a la predicció d’un tret de personalitat específic.
Aquestes tècniques d’explicabilitat, apunten els investigadors, permeten “obrir la caixa negra dels algoritmes” i “això assegura que les prediccions estiguin basades en senyals psicològicament rellevants i no en artefactes de dades”. Aquesta metodologia ha permès visualitzar i quantificar la importància de diversos elements lingüístics en les prediccions del model. Per exemple, els investigadors han observat que paraules com ‘odi’ o ‘odiar’, que tradicionalment s’associarien amb trets negatius, poden aparèixer en contextos que en realitat reflecteixen amabilitat. Un altre resultat de la recerca, indiquen els investigadors, ha estat la demostració de les limitacions del model MBTI en comparació amb el dels cinc grans trets. Aquest darrer, diuen, té una base més sòlida tant per a l’anàlisi automatitzada de la personalitat com per a l’anàlisi clàssica psicomètrica.
Ampliació de la recerca
Ara, els pròxims passos d’aquesta recerca inclouen l’ampliació de l’anàlisi a altres tipus de textos, plataformes, idiomes i cultures per confirmar si els patrons identificats són consistents en diferents contextos. Els investigadors també volen explorar l’aplicació d’aquestes tècniques a altres construccions psicològiques més enllà de la personalitat, com estats emocionals o actituds.
Segons remarquen, l’ús de tècniques de detecció automàtica de la personalitat amb models d’intel·ligència artificial pot tenir un impacte molt important en el camp de la psicologia de la personalitat. En el camp clínic, consideren que pot ajudar a l’avaluació inicial i el seguiment de pacients focalitzant l’atenció en canvis en el llenguatge o l’expressió verbal com a indicadors d’elements psicològics importants per a la teràpia. Tot i considerar que té “potencial”, els investigadors creuen que aquests models no substituiran les proves tradicionals de personalitat a curt termini, sinó que les complementaran i oferiran una perspectiva addicional i més profunda.
