Alerta: un de cada tres joves ha tingut pensaments suïcides

Un 32% dels joves catalans ha tingut idees suïcides i un 11% ha intentat portar-les a terme, segons dades preliminars del projecte Prosia-Y, impulsat pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu per analitzar els factors de risc i protecció de les conductes suïcides en joves de Catalunya. A més, un 26% dels joves reconeix haver-se autolesionat almenys una vegada.

Aquestes dades s’han debatut a la jornada “Mood On: Què els passa als joves?”, celebrada a Barcelona en el marc de la Setmana de la Salut Mental 2025, del 6 al 10 d’octubre. Entre les noies, les xifres són encara més preocupants: un 20% ha intentat suïcidar-se i un 40% s’ha autolesionat. Els experts qualifiquen aquestes dades d’“alarmants” i reclamen que els centres educatius esdevinguin un pilar clau en la prevenció i detecció precoç.

Factors de risc i entorns vulnerables

Segons l’estudi, les persones immigrants o amb orientacions no heterosexuals mostren prevalences més elevades de conductes suïcides. També influeixen factors com el trauma infantil, l’abús de substàncies, el baix suport social o la presència d’ansietat i depressió. D’altra banda, s’ha observat que l’ús intensiu de les xarxes socials per gestionar el malestar emocional pot actuar com a predicció significativa de conductes suïcides, especialment quan s’associa a altres trastorns mentals.

Dades complementàries i context social

Altres estudis reforcen aquesta tendència. El Baròmetre de Salut Mental en Joves de Barcelona 2023 mostra que quatre de cada sis joves viuen amb malestar emocional constant. A més, l’enquesta FRESC 2021 alerta que la salut mental adolescent empitjora, sobretot entre les noies i als barris més vulnerables. Si el 2016 un 10% de les adolescents presentava risc de mala salut mental, el 2021 el percentatge va augmentar fins al 20%.

Prevenció i atenció als centres educatius

Davant d’aquest panorama, els experts insisteixen que cal reforçar la prevenció en els centres educatius amb tallers, formació per a docents i protocols d’intervenció. “La majoria de trastorns mentals comencen en edats primerenques; per això, és essencial implementar serveis d’atenció i prevenció dins les escoles”, destaca Arnau Carmona, investigador del projecte Prosia-Y.

També es proposa incorporar psicòlegs clínics als centres per disposar d’una radiografia actual de la salut mental, monitoritzar-ne l’evolució i facilitar la detecció precoç. A més, els especialistes remarquen la necessitat de fomentar habilitats socioemocionals com l’empatia, la resiliència i l’assertivitat, integrant-les al currículum escolar.