Els mercats energètics estan en alerta per l’impacte directe de la guerra d’Iran. El Brent, referència a Europa, ha pujat fins a la franja dels 80 dòlars i ha superat puntualment els 82, per la por a interrupcions de subministrament.

Aquest tipus de moviments no es queden a les pantalles dels traders. Quan el petroli i el gas pugen, acostumen a acabar filtrant-se a la vida quotidiana: carburants, costos logístics, alguns aliments i, segons el moment del mercat, també el rebut energètic.

El primer efecte: petroli més car… i benzina a l’alça (però amb retard)

Que el Brent pugi avui no vol dir que demà el preu a la benzinera salti de cop. Sovint hi ha un decalatge per tres factors habituals:

• Refinatge i estocs: part del carburant venut pot provenir de compres de cru d’anteriors setmanes.

• Contractes i cobertures: empreses i distribuïdores poden tenir preus pactats temporalment.

• Impostos: una part important del preu final són impostos (especials i IVA), i això esmorteix la variació del litre.

Ara bé, si el Brent es manté alt, el patró acostuma a ser clar: pujades graduals i sostingudes, especialment en dièsel, perquè està molt lligat al transport de mercaderies.

Gas: el “segon cop”, sovint silenciós però potent

El gas és especialment sensible en episodis de tensió al Golf. Les últimes jornades s’han registrat pujades molt fortes als mercats europeus, en paral·lel a l’augment del risc sobre infraestructures i rutes del GNL.

Això pot impactar en tres àmbits:

• Electricitat: en determinades hores, el gas pot marcar el preu marginal al mercat.

• Indústria: sectors intensius en energia poden veure’s pressionats per costos.

• Llars amb gas: calefacció i aigua calenta poden encarir-se segons tarifes i revisions.

Ormuz, el coll d’ampolla que pot capgirar els escenaris

El punt més delicat és l’estret d’Ormuz, una ruta per on transita aproximadament un 20% del petroli mundial i també volums rellevants de GNL. Qualsevol amenaça o restricció —encara que sigui parcial— pot fer pujar preus, assegurances i nòlits marítims.

En les últimes hores, diversos mitjans han informat de moviments i advertiments que han elevat el nerviosisme al transport marítim i a les cobertures d’assegurança, amb vaixells evitant la zona.

I a Espanya, què? Menys risc de “no n’hi ha” i més risc de “més car”

En clau de subministrament, l’impacte immediat més probable per a Espanya acostuma a ser de preu, perquè el petroli i el gas es fixen en mercats globals. Encara que una part del cru no vingui directament d’Ormuz, si la ruta es tensiona, el preu internacional puja i arrossega la resta.

En aquest sentit, fonts informatives han recollit que el govern espanyol xifra entorn d’un 5% el petroli que consumeix l’Estat que passaria per l’estret d’Ormuz, un percentatge que apunta a una exposició directa limitada, però amb vulnerabilitat pel canal del preu.

Tres escenaris possibles (del repunt moderat al xoc)

1. Tensió curta: repunt del Brent i del gas durant dies o setmanes, amb trasllat gradual a carburants.

2. Tensió sostinguda: logística i assegurances més cares, pressió sobre dièsel i costos empresarials.

3. Escalada severa: interrupcions importants a rutes i infraestructures, amb risc d’un xoc energètic i preus disparats.