Els insectes en l’alimentació avancen amb els primers pinsos a Catalunya

L’ús d’insectes en l’alimentació guanya presència en el debat científic i en els processos industrials. Però encara es troba lluny d’una acceptació generalitzada entre els consumidors catalans i europeus. Davant aquest escenari, la introducció progressiva d’aquest tipus de proteïna començarà pels pinsos per animals, un sector on la incorporació de farines d’insectes ja s’està testant. Aquesta evolució s’ha posat de manifest aquesta setmana al congrés internacional organitzat per la URV a Tarragona, que reuneix una cinquantena d’investigadors de diversos països.

El congrés compta amb la participació de científics procedents de Catalunya, l’Estat espanyol, els Estats Units, Uganda i Kènia. Precisament, la diversitat de perfils posa en evidència que el factor cultural és determinant en el rebuig o acceptació dels insectes com a aliment. Segons explica Sílvia De Lamo, doctora en Ciència dels Aliments i investigadora de la URV i de la Ohio State University, als Estats Units hi ha un rebuig frontal al consum d’insectes i, per tant, poca recerca en aquest camp. En canvi, Europa i Àsia lideren els estudis en proteïnes alternatives.

Educar les noves generacions

De Lamo considera que la clau per canviar aquesta percepció és educar les noves generacions, introduir-les en els beneficis nutricionals dels insectes i trencar el tabú cultural. La professora del Departament d’Enginyeria Química de la URV, Montse Ferrando, reforça aquesta idea destacant el seu “alt valor nutricional”, ja que presenten un perfil d’aminoàcids de qualitat, una fracció lipídica amb aplicacions potencials i micronutrients comparables a altres aliments.

Més enllà dels beneficis nutricionals i de sostenibilitat, Ferrando assenyala que el principal obstacle per expandir la producció és la falta d’automatització. Moltes empreses productores són petites i això en dificulta l’escalabilitat. Tot i així, a Catalunya ja han aparegut les primeres iniciatives, com Dapibus, ubicada a Abrera, especialitzada en l’engreix i processament de larves de mosca soldat negra.

Dapibus transforma aquestes larves en farina, greix i fertilitzant orgànic. El procés comença amb la preparació de la dieta dels insectes, continua amb sis dies d’engreixament en condicions controlades i finalitza amb la separació i tractament de les larves i els excrements. Les farines produïdes s’exporten a fàbriques de pinso que les utilitzen per elaborar alimentació per aviram, porcí, peixos i, progressivament, també per a mascotes.

Una alternativa generalitzada

L’empresa, fundada el 2021, disposa d’una planta de 3.000 metres quadrats i produeix entre 800 i 1.000 tones de farina anuals. Tot i això, el sector ramader requeriria quantitats molt superiors per consolidar-se com una alternativa generalitzada. Per això, la companyia es troba en ple procés de validació econòmica i d’acceptació de mercat amb la mirada posada en una futura ampliació.

Malgrat el potencial, els experts no s’atreveixen a posar data a una implementació massiva dels insectes en l’alimentació. Ferrando apunta que el futur dependrà tant del mercat com de l’acceptació del consumidor i dels costos de producció. Amb només quatre espècies aprovades per al consum humà a Europa, el sector encara es troba en una fase inicial, però amb un recorregut prometedor que podria viure un creixement exponencial en els pròxims anys.