Un equip investigador de Lleida ha descobert una funció fins ara desconeguda de la proteïna ciclina D1 en el desenvolupament cerebral. Un avenç que pot transformar la comprensió de com es formen les connexions neuronals. L’estudi, publicat recentment a la revista Cellular and Molecular Life Sciences, aporta noves dades sobre el paper d’aquesta proteïna més enllà de la seva funció clàssica en la divisió cel·lular.
La recerca, liderada per personal de l’IRBLleida i la UdL, demostra que la ciclina D1 no només actua dins del nucli cel·lular, sinó també en el citoplasma. En aquest entorn, la proteïna té un paper essencial en la formació de l’escorça cerebral, la regió del cervell responsable de les funcions cognitives més complexes.
Una nova perspectiva sobre els mecanismes moleculars que regulen el desenvolupament del cervell
Segons ha explicat la investigadora Neus Pedraza, primera autora de l’estudi, aquests resultats ofereixen “una nova perspectiva sobre els mecanismes moleculars que regulen el desenvolupament del cervell”. En concret, l’equip ha observat que la ciclina D1 citosòlica es localitza en estructures de les cèl·lules mare neuronals vinculades a l’adhesió cel·lular. Tot contribuint a processos clau com la migració neuronal i l’organització de les capes corticals.
Quan aquesta funció es veu alterada, es produeixen anomalies en l’arquitectura cerebral. Tot i que la divisió cel·lular es manté normal. Això indica que la ciclina D1 té un paper específic en l’estructuració del cervell independent del seu rol en la proliferació.
Noves vies per investigar trastorns del neurodesenvolupament
L’estudi també revela que aquesta funció alternativa està relacionada amb la interacció de la ciclina D1 amb proteïnes com la paxil·lina, implicades en el moviment i l’adhesió cel·lular. Aquest mecanisme és fonamental per a la correcta transformació de cèl·lules progenitores en neurones madures.
Els resultats obren noves vies per investigar trastorns del neurodesenvolupament, com la lissencefàlia, i fins i tot malalties com el càncer. Segons l’investigador principal, Joaquim Egea, aquest cas exemplifica com una mateixa proteïna pot tenir múltiples funcions. El projecte ha estat finançat per institucions estatals i catalanes de recerca.
