El poble d’Isil, al Pallars Sobirà, tornarà a convertir-se en l’escenari d’una de les tradicions més espectaculars del Pirineu: la baixada de les falles d’Isil. Aquesta celebració ancestral, vinculada a la nit de Sant Joan, té una particularitat que la fa única. La raó és que ésl’únic municipi pirinenc on els fallaires no només baixen amb les falles enceses, sinó que també les fan tombar.
La tècnica de tombar les falles consisteix a llançar el tronc encès per un canal de muntanya, fent que giri sobre si mateix durant diversos metres abans que el fallaire el recuperi més avall. El moviment crea una imatge espectacular visible des del poble, amb salts de foc que acompanyen la tradicional línia de flames que descendeix de la muntanya.
Una estructura limitada a una seixantena de fallaires
La baixada manté una estructura limitada a una seixantena de fallaires. Una cinquantena realitza el descens amb la falla al coll, mentre que una desena són els encarregats de fer-les tombar. Aquesta pràctica, que antigament servia per aprofitar les falles que sobraven després de preparar la festa, s’ha convertit amb el temps en un dels moments més esperats de la celebració.
Des de l’Associació de Falles d’Isil expliquen que la tradició no s’ha interromput mai. Ni tan sols en moments especialment difícils com la Guerra Civil o la pandèmia de la Covid. Segons relaten els membres de l’entitat, hi ha hagut anys en què la manca de temps per preparar les falles va obligar els veïns a buscar alternatives. Fins i tot utilitzant antics pals de telèfon abandonats al poble.
No és una activitat senzilla
La baixada no és una activitat senzilla. Els fallaires recorren la muntanya del davant del poble sense un camí marcat, carregant troncs que poden pesar entre 20 i 40 quilos. Tot i que alguns superen aquest pes. Durant aproximadament una hora, descendeixen des del Faro formant una impressionant “serp de foc”.
Quan arriben al poble, les falles s’uneixen a la foguera principal, presidida per la falla major. És el final d’una nit carregada de simbolisme que manté viva una tradició que forma part del patrimoni cultural pirinenc i que cada any atrau visitants per contemplar un espectacle de llum, foc i història.
