En la seva última pintura mural al fresc, Traces d’Anglesola, Josep Minguell Cardenyes (Tàrrega, 1959) ret homenatge a la vida de poble. L’obra, que decora la sala d’actes de l’Ajuntament d’Anglesola, és una representació del nucli originari d’aquesta petita vila de la comarca de l’Urgell. L’autor fa una interpretació simbòlica en la qual posa en relleu la vida comunitària al carrer, així com la transformació que va viure el terme amb la construcció del canal d’Urgell.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
El resultat és una imatge on portes i finestres plenes de llum mostren un poble viu, connectat pels seus carrers. “Soc un apassionat dels pobles, ens aporten una dimensió humana de la vida comunitària i una vinculació amb el passat i amb l’entorn natural. Els hem de cuidar i ser conscients dels valors que ens aporten”, adverteix l’artista targarí. L’artista és l’autor de les pintures de la planta baixa del Palau de la Diputació de Lleida i ha treballat també per ajuntaments com el de Tàrrega o el d’Almacelles.
El nou mural serà inaugurat el diumenge 22 de desembre a les 12 h en un acte presidit per l’alcaldessa d’Anglesola, Carme Miró Solé, i pel mateix pintor. “Anglesola és un poble amb art arquitectònic, art sacre i molta història dels nobles d’Anglesola, però anem escassos d’art i quan va ser el moment d’engalanar la sala de plens de Cal Gassol, tota la corporació va estar d’acord que s’hi escauria una obra de Josep Minguell, un autor de la comarca, de km 0, i de talla internacional”, explica l’alcaldessa.
L’obra ocupa una superfície de 18 m2. Està emplaçada als baixos d’una antiga casa pairal del segle XVII, que el consistori està rehabilitant. Es tracta d’un dels edificis més rellevants del patrimoni arquitectònic d’Anglesola i forma part del conjunt de casals d’aquesta època: cal Paguera, cal Erill, cal Alçamora, cal Real, cal Casa Gran i cal Pons. Situat al carrer Major d’Anglesola, l’immoble destaca per la seva façana renaixentista de carreus de pedra. A la planta baixa, on es troba la sala, s’hi conserven el forn de pa, els cubs per a l’oli, les quadres per als cavalls i els cellers, un d’ells amb un cup per al vi d’importants dimensions.
Sobre la pintura al fresc, Carme Miró declara que “per a nosaltres és una obra adient, que té sentit, en aquesta sala i d’aquesta manera. És una obra que fa badar i que fa badar en majúscules, en una recopilació de detalls que tots junts fan que ens adonem de la riquesa cultural que tenim. A més, arriba a tothom, a grans i a petits, perquè és alegre, fresca, amb molta llum i molt nostra. Una obra singular, que ens representa a tots els anglesolins i anglesolines”.
La pintura mural al fresc
Històricament, la pintura mural al fresc ha estat utilitzada en grans obres arquitectòniques, sent el conjunt pictòric de Miquel Àngel a la Capella Sixtina (El Vaticà) un dels exemples més coneguts. La pintura al fresc “consisteix a fer l’últim arrebossat dels murs dels edificis i pintar-lo amb pigments minerals mentre aquest és encara fresc. Per això la pintura al fresc és físicament i espiritualment pròxima a l’arquitectura, ja que és l’última pell dels edificis”, explica Josep Minguell. El resultat és una pintura de colors pigment minerals, mat i de gran intensitat cromàtica.
