Els ateus i agnòstics es consoliden com a majoria entre els menors de 34 anys a l'estat espanyol el 2021. Segons un estudi elaborat per la Fundació Ferrer i Guàrdia, els espanyols són cada vegada «menys creients” amb un 56,2% de persones que es declaren no religioses amb edats compreses entre els 25 i 34 anys, i fins a un 63,5% a la franja que va dels 18 als 24 anys. Tot plegat, porta als autors a parlar d'un canvi de tendència i atribuir els resultats a una «qüestió generacional».
D'altra banda, les comunitats autònomes amb més persones no religioses són Catalunya i Navarra, amb un 41% en els dos casos. En el conjunt de l'Estat hi ha més un 61% de creients, i al voltant d'un 37% que declaren no ser-ho. L'informe s'ha presentat aquest dijous a la seu de la fundació a Barcelona i ha comptat amb la participació del seu president, Joan Francesc Pont, així com el seu coordinador de projectes, Josep Manyé, que ha anat desglossant les principals conclusions que s'han pogut extreure. En aquesta desena edició de l'anuari, que fa una radiografia de la societat per comprovar l'evolució de la religiositat.
[predef]nou-whatsapp-lleidadiari-646[/predef]
El document assenyala que la pèrdua de religiositat i la secularització de la societat espanyola «es va accelerar» d'ençà que va començar la pandèmia de la covid. Així, segons les dades recopilades a partir dels baròmetres del CIS, la xifra d'agnòstics i ateus es va elevar els darrers dos anys. El 2021 un 61,2% de la població es va declarar religiosa, un 37,1% no religiosa, i un 1,6% no van contestar.
Cada vegada hi ha més gent que no abraça la totalitat de l'opció que tria
En aquest sentit, Pont ha apuntat que seria interessant saber també en «quina proporció” ho són aquelles persones que es van declarar creients, ja que ha recordat que cada vegada hi ha més gent que no abraça la totalitat de l'opció que tria, sinó només una part concreta. D'altra banda, entre les conclusions principals, en l'estudi d'enguany s'ha pogut posar el focus en la «qüestió generacional», que fa que els joves siguin cada vegada «menys creient». A mesura que augmenta l'edat, s'incrementa el percentatge de població religiosa i, de fet, entre els majors de 65 anys els no creients representen només un 21,2%.
Finalment, pel que fa a les diferents comunitats autònomes, Catalunya i Navarra se situen com les dues on hi ha un percentatge més elevat de persones atees o agnòstiques, amb un 41% respecte a un 57,3% i un 58,7% que declaren que sí que ho són. El percentatge més elevat de població creient es pot trobar a Ceuta (96,7%), Melilla (85%), Múrcia (82,2%) o Extremadura (81,8%).
Preguntats per si la pèrdua de la religiositat té a veure amb les informacions dels darrers casos d'abusos sexuals per part de l'església que han sortit a la llum, Manyé ho ha desvinculat, assenyalant que de les dades no es pot extreure cap «element” que hagi generat «canvis substancials».
3 de cada 10 contribuents financen l'Església catòlica
Segons les últimes dades fiscals del Ministeri d'Hisenda – de l'any 2018 – el nombre de persones que van triar únicament la casella de l'Església catòlica a la declaració de la renda va disminuir fins l'11,3% respecte a els darrers anys en comparació, per exemple, amb el 1998 quan van marcar la casella un 36,6% dels contribuents. Si se suma a les persones que marquen conjuntament la casella de la confessió catòlica amb la de fins socials, el percentatge se situa en un 32,7%. En aquest sentit, 3 de cada 10 contribuents la financen.
Malgrat el descens en el nombre de persones, l'any 2018 es va rebre la xifra de donacions més gran que s'havia registrat fins al moment, un total de 261 milions d'euros. Un fet, que segons Manyé, s'explica pel fet que aquells que van donar, tenien un «major poder adquisitiu».
Des de la fundació, però han lamentat que només hi hagi una opció específica per l'Església catòlica, deixant fora de la tria altres opcions. «A Itàlia, per exemple, hi ha dues pàgines senceres d'opcions, tota mena de confessions, entitats, i fins i tot hi ha un espai en blanc per posar la que es vulgui», ha opinat Pont. Un escenari, que a Espanya ha descrit com una «violació de la llibertat de consciència».
Menys alumnat, però més professorat de religió
Pel que fa a l'educació, l'estudi determina que s'ha incrementat el percentatge d'estudiants de primària que cursa activitats alternatives a la religió fins al 36,1%. Això no obstant, cau l'alumnat d'ESO que acomplia activitats alternatives fins al 39,6%. País Basc (59,7%), Catalunya (58,4%) i les Illes Balears (45,8%) són les comunitats autònomes amb més alumnes de primària que cursen activitats alternatives.
Tot i això, si bé l'alumnat en l'assignatura de religió ha disminuït en més de 160.000 inscrits, el professorat, per contra, ha augmentat. Segons el document, i amb dades de la memòria de l'Església catòlica a Espanya, els darrers sis cursos el nombre de docents s'ha incrementat en un 37,5%.
Els matrimonis civils s'imposen durant la pandèmia
Finalment, pel que fa als matrimonis, aquells de caràcter civil van augmentar fins a representar 9 de cada 10 enllaços el 2020. Des de l'inici de la pandèmia hi ha hagut un 45% en el nombre de matrimonis respecte a l'any anterior. Per territoris lideren els matrimonis civils a Melilla (93,88%), Catalunya (93,59%), i el País Basc (93,55%).
