Un 30,6% dels joves estudiants a Catalunya ha tingut pensaments suïcides, gairebé un de cada tres. A més, un 25,9% reconeix haver-se autolesionat i un 10,6% assegura haver intentat suïcidar-se almenys una vegada. Aquestes dades es desprenen de l’estudi Conductes suïcides entre els joves estudiants de Catalunya: factors de risc i protecció, elaborat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” i liderat per investigadores del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i de l’Institut de Recerca SJD.
La recerca s’ha dut a terme entre els anys 2024 i 2025 a través d’un qüestionari en línia. Hi han participat 3.159 joves d’entre 16 i 22 anys que cursaven batxillerat, formació professional, estudis universitaris o formació en escoles d’adults.
Els pensaments suïcides en joves catalans afecten més les noies
L’estudi constata diferències significatives entre nois i noies. Els pensaments suïcides en joves catalans i les autolesions són entre un 10 i un 19% més freqüents en el cas de les noies. També presenten nivells més elevats d’ansietat, depressió i sensació de solitud. Segons les investigadores, aquest fet pot estar relacionat amb un menor suport social, una resiliència més baixa i una menor satisfacció vital. A més, les dones declaren haver patit amb més freqüència abusos sexuals i emocionals, així com una major sensació de solitud.
Així mateix, la recerca alerta d’un empitjorament del benestar emocional juvenil després de la pandèmia. En aquest sentit, la investigadora principal de l’estudi, Regina Vila, assenyala que en els darrers quatre anys els ingressos hospitalaris per problemes de salut mental en joves d’entre 10 i 19 anys han passat del 3,9% al 14,3%.
Aquest increment reflecteix un malestar sostingut que afecta especialment la població jove, en un context marcat per la pressió acadèmica, la incertesa vital i els canvis socials.
Assetjament escolar i conflictes familiars
Entre els factors que més impacten en el benestar emocional, els joves situen l’assetjament escolar, amb un 31,5%. També destaquen la separació dels progenitors, amb un 31,1%, i l’exposició a violència en les relacions de parella, amb un 20,4%. Altres situacions que incideixen en la salut mental són les dificultats econòmiques en l’entorn familiar i la pèrdua d’un familiar proper, amb un 19,2% i un 10,1%, respectivament.
L’estudi conclou que les xarxes socials no són un factor desencadenant directe, però que un ús problemàtic pot intensificar el malestar emocional quan aquest ja és present. Només el 4,1% dels joves considera que en fa un ús problemàtic, tot i que aquesta xifra augmenta entre els que presenten conductes suïcides. A més, el 51,7% dels enquestats afirma haver consumit pornografia i el 17,4% reconeix jugar a jocs d’atzar. Entre els joves amb pensaments o intents de suïcidi, l’ús problemàtic de les xarxes socials augmenta entre un 6 i un 8%.
El suport social, clau per reduir el risc
La investigació destaca el suport social com un factor determinant per reduir els pensaments suïcides en joves catalans. Els joves amb ideació suïcida presenten un suport social un 11% inferior, mentre que en els casos d’intent de suïcidi la diferència arriba al 17%.
La mateixa tendència s’observa en la resiliència, entesa com la capacitat d’afrontar situacions adverses. Aquesta és entre un 8 i un 11% més baixa en els joves que han tingut pensaments o intents de suïcidi respecte dels que no n’han presentat mai.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. 
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. 
