Els joves d’entre 16 i 34 anys han de destinar més de la meitat del seu salari mensual per pagar el lloguer d’una habitació a Barcelona. Segons un estudi elaborat pel portal immobiliari pisos.com, el cost mitjà d’una habitació a la capital catalana és actualment de 646 euros al mes. Una quantitat que representa el 55,19% del salari net de referència d’aquest col·lectiu.

La situació converteix Barcelona en una de les ciutats més cares de l’Estat per compartir pis. De fet, el percentatge de sou que els joves han de dedicar a una habitació és fins i tot superior al de Madrid. On aquesta despesa representa el 53,15% dels ingressos mensuals.

Un habitatge digne i assequible

L’estudi posa de manifest la dificultat creixent dels joves per accedir a un habitatge digne i assequible, fins i tot quan opten per fórmules com el lloguer d’una habitació en un pis compartit. A escala estatal, la mitjana de salari destinat a aquesta despesa és del 40,6%. Gairebé quinze punts per sota de la registrada a Barcelona.

Aquestes dades evidencien la pressió immobiliària que viu la ciutat i les dificultats d’emancipació dels joves. En molts casos, compartir pis s’ha convertit en l’única alternativa possible per poder viure fora de casa dels pares. Però ni tan sols aquesta opció garanteix una despesa assumible.

A més, l’anàlisi de pisos.com no inclou altres costos habituals associats a l’habitatge, com ara les factures de llum, aigua, gas, internet o les despeses de comunitat. En la majoria de contractes, aquests subministraments van totalment o parcialment a càrrec de l’inquilí. Fet que incrementa encara més el cost real de viure en una habitació de lloguer.

La capacitat d’estalvi dels joves

Els experts alerten que aquesta situació dificulta la capacitat d’estalvi dels joves i retarda la seva emancipació. Destinar més de la meitat del sou només a l’habitatge deixa molt poc marge per cobrir altres despeses bàsiques com l’alimentació, el transport o l’oci.

Barcelona continua així liderant els rànquings de pressió immobiliària juvenil, en un context marcat per l’augment dels preus del lloguer i l’escassetat d’oferta assequible per als menors de 35 anys.