|
El meu primer contacte amb CCOO va ser l’any 70, on en ple procés de Burgos a l’incipient cúpula d’ETA, amb alguns amics inquiets de l’època vam acudir a una manifestació de protesta del procés convocada pel sindicat, acció que per cert ens costà la primera detenció; a partir d’aquí va ser quan alguns ens vam involucrar més en el sindicat, participant de les reunions il·legals en l’antic edifici de la HOAC al carrer Acadèmia o bé a les antigues instal·lacions de la Renfe a Pardinyes (Recorrido) i és aquí on vam començar a conèixer i treballar amb algun dels líders d’aquells moments que tant ens marcarien els anys posteriors. Em refereixo en concret als dos Antonios: Chacón i Cantano a banda de tants i tants d’altres, alguns malhauradament desapareguts.
Fou aquest exemple de lluita, de constància i d’honestedat el que ens va guiar a molts de nosaltres, i encara avui en dia ens serveix per continuar el mateix camí que companys com l’Antonio Cantano ens van ensenyar. En uns darrers anys en que s’han viscut tants canvis i en que molts dels antics companys han canviat radicalment d’idees i de comportaments, acabant convertint-se precisament en tot allò que tant deien lluitar, l’Antonio Cantano mai va renegar d’uns principis i d’uns ideals que ens han de servir, a tots els que l’hem conegut, de motiu de reflexió i també de far per que mai més no tornem a perdre el camí de la justícia social, de l’equitat i de les llibertats.
Serveixi aquest petit escrit per recordar antics lluitadors encara vius i que de ben segur la ciutat de Lleida i els seus habitants els hi devem encara un homenatge. Em refereixo entre d’altres a: Ventura Margó, Antonio Chacón, Felip Castells, Julio Chacón, Àlex Sarraga, Darius Domingo, Pere Culleré… etc. Encara hi som a temps! Necessitem que tots els que anys enrera vam lluitar contra la dictadura militar feixista, ens tornem a trobar en una lluitar similar i tal vegada més difícil, la dictadura financera-banquera.
Cantano, et portarem sempre en la memòria i el teu record seguirà sempre viu amb nosaltres; i voldria acabar amb la paraula que he llegit avui en la teva esquela i que tant bé ho resumeix tot. Dignitat!
Joan Miquel Ballesté, president ICV Terres de Lleida
Fou aquest exemple de lluita, de constància i d’honestedat el que ens va guiar a molts de nosaltres, i encara avui en dia ens serveix per continuar el mateix camí que companys com l’Antonio Cantano ens van ensenyar. En uns darrers anys en que s’han viscut tants canvis i en que molts dels antics companys han canviat radicalment d’idees i de comportaments, acabant convertint-se precisament en tot allò que tant deien lluitar, l’Antonio Cantano mai va renegar d’uns principis i d’uns ideals que ens han de servir, a tots els que l’hem conegut, de motiu de reflexió i també de far per que mai més no tornem a perdre el camí de la justícia social, de l’equitat i de les llibertats.
Serveixi aquest petit escrit per recordar antics lluitadors encara vius i que de ben segur la ciutat de Lleida i els seus habitants els hi devem encara un homenatge. Em refereixo entre d’altres a: Ventura Margó, Antonio Chacón, Felip Castells, Julio Chacón, Àlex Sarraga, Darius Domingo, Pere Culleré… etc. Encara hi som a temps! Necessitem que tots els que anys enrera vam lluitar contra la dictadura militar feixista, ens tornem a trobar en una lluitar similar i tal vegada més difícil, la dictadura financera-banquera.
Cantano, et portarem sempre en la memòria i el teu record seguirà sempre viu amb nosaltres; i voldria acabar amb la paraula que he llegit avui en la teva esquela i que tant bé ho resumeix tot. Dignitat!
Joan Miquel Ballesté, president ICV Terres de Lleida
