Els lingüistes veuen amb bons ulls la incorporació del català al Congrés dels Diputats i sostenen que tindria un «gran valor pedagògic» per la ciutadania. El fet que es facin servir diferents llengües a les corts comportaria una visibilització i, conseqüentment, una normalització d’aquestes. Pel que fa a la nomenclatura, en declaracions a l’ACN admeten que veuen amb bons ulls que s’incorpori el valencià, però subratllen que es tracta «de la mateixa llengua» i que, si s’acaba optant per aquesta fórmula, seria una decisió de caire polític.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
L’autorització de la presidenta de la cambra baixa espanyola pel que fa a l’ús del català, el basc i el gallec ha estat rebuda amb optimisme, però sense sorpresa per part dels lingüistes que recorden que es tracta d’una petició que no és «nova ni estranya». La professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, Cristina Gelpí, creu que «el que és sorprenent i preocupant és que no s’hagués tirat endavant fins ara», reconeix, afegint que «un cop fet l’anunci, que es pugui articular depèn exclusivament de la voluntat política, més que no pas d’altres temes més tècnics, conceptuals o legals».
En la mateixa línia s’ha expressat el catedràtic de Sociolingüística de la Universitat de Barcelona, Emili Boix, que subratlla que la notícia és «bona» respecte al reconeixement del català. Tot i això, considera que es tracta d’una «peça mínima» i que la feina pendent és «immensa». Pel que fa al coordinador de la càtedra UNESCO de Polítiques Lingüístiques per al Multilingüisme de la Universitat Pompeu Fabra, Vicent-Climent Ferrando, considera que es tracta d’una oportunitat per «donar visibilitat al multilingüisme» en una de les institucions importants de l’estat espanyol.
Malgrat aquestes noves directrius que afectarien el reglament del Congrés, el coordinador recorda que l’estatus jurídic de la llengua «no canviarà», però no li resta importància a l’anunci. «Canviaria el seu prestigi social, i si realment s’adopta amb un consens, és una qüestió de maduresa reconèixer la diversitat de la ciutadania», insisteix.
Un altre dels aspectes que s’han posat sobre la taula és el de la nomenclatura que hauria de tenir. Gelpí recorda que el codi lingüístic en qüestió és el català i que mentre s’utilitzi no és tan important quina denominació acabarà prosperant. Ferrando explica que es pot analitzar el cas des de dos punts de vista, l’estrictament científic que sosté que la llengua que es parla a tots els territoris és el català i, en termes estrictament filològics, «es diu català». Però també, es pot fer un acostament des d’un punt de vista més polític en que s’adopta la versió ‘català-valencià’ «sempre que quedi clar que fem referència a la mateixa llengua».
Sobre l’oficialitat del català a la Unió Europa, Ferrando veu «complicat» que es pugui tirar endavant la proposta. Tot i que considera que a nivell tècnic podria ser factible, ja que el reglament diu que ha de ser una llengua oficial a l’Estat i no pas la de l’Estat, recorda que és absolutament necessari que hi hagi una gran voluntat política al darrere.
Pel que fa a les relacions entre les diferents varietats del català, recorda que al seu moment es va proposar un Tractat d’Unió de la Llengua Catalana, en que totes les parts tenien el mateix pes i la mateixa veu. «Propostes n’hi ha, però cal que hi hagi interès pel tema», conclou.
