La llei multireincidència reforma Codi Penal ha superat aquest dijous el primer gran pas al Congrés dels Diputats. La cambra baixa ha aprovat la reforma del Codi Penal impulsada per Junts amb el suport del PSOE, el PP i Vox.
La proposta ha obtingut 302 vots a favor, 36 en contra (Sumar i Podem) i l’abstenció d’ERC. Un cop aprovada al Congrés, la norma continuarà la tramitació al Senat. Fonts parlamentàries preveuen que no prosperin canvis de Vox i que el text quedi definitivament validat.
Quin suport ha rebut la reforma
Durant el debat, la diputada de Junts Marta Madrenas ha defensat que la iniciativa és “necessària i equilibrada” i ha assegurat que respon a demandes del món municipal. Segons Junts, la reforma vol actuar contra la “impunitat” en casos de reiteració delictiva.
Per part del PSOE, el diputat Francisco Aranda ha afirmat que el fenomen s’ha notat amb “especial incidència” a Catalunya. Els socialistes sostenen que la llei multireincidència reforma Codi Penal permet abordar el problema des d’una perspectiva d’esquerres, evitant “discursos racistes” i el punitivisme.
Des del PP, Cuca Gamarra ha justificat el vot favorable assegurant que la norma farà que reincidir “ja no surti gratis”. També ha reivindicat modificacions introduïdes durant el tràmit en comissió per fer el text “més eficaç” i per ajustar com computen els delictes lleus com a antecedents.
Vox també hi ha votat a favor. El diputat Juan José Aizcorbe ha qualificat la reforma de “necessària”, però ha remarcat que, al seu parer, és insuficient.
ERC s’absté i ho vincula a més jutges a Catalunya
ERC ha marcat distàncies amb la iniciativa. El portaveu Gabriel Rufián ha anunciat l’abstenció i ha explicat que l’emmarca en un acord amb el govern espanyol per reforçar la plantilla judicial a Catalunya i agilitzar la feina als tribunals.
Al ple, la diputada Pilar Vallugera ha dit que la reiteració delictiva és un tema “complicat” i ha recordat que, segons dades citades per ERC, a Catalunya hi ha un descens de la delinqüència.
Sumar i Podem hi voten en contra
La votació ha evidenciat la divisió dins l’executiu. Sumar, a través del diputat Enrique Santiago, ha alertat que la majoria que avala la norma configura un “experiment de gran coalició”. Tant Sumar com Podem han criticat que la reforma s’enfoqui en delictes menors i han utilitzat el terme “robagallines” per qüestionar l’enduriment penal.
Alcaldes catalans al Congrés i missatge de Nogueras
Diversos alcaldes i regidors catalans s’han desplaçat a Madrid per seguir la votació. Entre els assistents hi havia càrrecs municipals de Junts, com Marc Buch (Calella), Arnau Rovira (Manlleu), Xavier Fonollosa (Martorell) o Marc Castells(Igualada). També s’hi van veure alcaldes del PSC de l’àrea metropolitana, que havien previst donar suport a la iniciativa.
Després de la votació, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha comparegut amb els alcaldes i ha defensat que la reforma busca evitar que els lladres “entrin per una porta i surtin per l’altra”.
Què canvia la llei: del furt a la reincidència
El nucli de la reforma se centra en els delictes de furt. La modificació de l’article 234 estableix que, si una persona ha estat condemnada almenys tres vegades per delictes de la mateixa naturalesa (i com a mínim un és delicte lleu), un furt de menys de 400 euros podrà comportar pena de presó d’1 a 3 anys, i deixarà de sancionar-se només amb multa.
També es modifica l’article 235 per incorporar nous supòsits agreujats. Entre altres, s’hi introdueix un agreujant específic per al furt de telèfons mòbils i dispositius electrònics susceptibles de contenir dades personals. A més, s’ajusta la definició tècnica de reincidència (article 22) i les regles de determinació i suspensió de penes (articles 66 i 80) per adaptar-les als nous criteris.
Finalment, la norma preveu que condemnes fermes dictades en altres estats membres de la Unió Europea puguin computar a efectes de reincidència.
