Catalunya encara acumula gairebé 122.000 teulades amb amiant. Un material considerat perillós per a la salut, i una de les zones amb més presència de fibrociment és l’àrea de Ponent, amb Lleida com a epicentre. Les dades coincideixen amb el debat al Parlament del Projecte de llei per a l’erradicació de l’amiant. Una norma que vol establir un marc comú per detectar, gestionar i retirar aquest material.

Segons el cens de cobertes amb fibrociment actualitzat l’abril de 2026, Catalunya té exactament 121.982 teulades amb presència d’amiant, que representen més de 683.000 tones de material. Si totes aquestes cobertes es col·loquessin juntes, ocuparien una superfície d’uns 38,6 quilòmetres quadrats, una extensió similar a la ciutat de Sabadell.

La presència més elevada es troba a Barcelona

El cens elaborat per la Generalitat identifica les ubicacions de les cobertes amb fibrociment, però no determina la quantitat exacta d’amiant que conté cada estructura. Tot i això, permet dibuixar un mapa de les zones amb més concentració d’aquest material.

La presència més elevada es troba a Barcelona i la seva àrea metropolitana, però Ponent destaca com el segon gran focus. Lleida i el seu entorn concentren una quantitat important de teulades amb amiant, especialment vinculades a zones industrials i agrícoles. Altres punts destacats són el Delta de l’Ebre, l’àrea de Vic i Manresa.

En el rànquing de municipis amb més tones d’amiant en coberta, Barcelona ocupa la primera posició, seguida de ciutats com Terrassa, Sabadell i Lleida, que apareix entre les poblacions amb més presència de fibrociment. Una de les explicacions és el pes industrial d’aquestes ciutats, ja que una part important de l’amiant es concentra en cobertes de polígons i edificacions productives.

Continua present en molts edificis

La instal·lació del fibrociment amb amiant es va prohibir l’any 2001, però encara continua present en molts edificis. El nou projecte de llei preveu obligacions per a les administracions, empreses i propietaris, així com la creació d’un cens específic i un pla nacional d’erradicació. La futura normativa també defineix l’amiant com a residu perillós i estableix sancions que poden arribar als 100.000 euros en els casos més greus. L’objectiu és accelerar la retirada segura d’aquest material i reduir els riscos per a la població i el medi ambient.