El ple municipal va aprovar divendres de la setmana passada per unanimitat de tots els grups l’inici de l’expedient per a la declaració del Garrotin com a patrimoni immaterial de la ciutat, mitjançant la seva catalogació i declaració com a bé cultural d’interès local, un primer pas per a sol·licitar posteriorment a la Generalitat que inscrigui el Garrotín en el Registre de Patrimoni Cultural Català. L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va destacar que «fem Lleida més gran, perquè els i les paers reconeixeran el Garrotin com un bé propi a preservar i protegir i, sobretot, a fer-ne una difusió adequada».
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
El debat sobre aquest expedient va comptar amb la intervenció de Dolors Pubill, filla del mestre del Garrotin Enric Pubill “Lo Parrano” i divulgadora i impulsora d’aquesta música, que ha celebrat aquest reconeixement. «Fem que Lleida sigui la ciutat del Garrotin, seria una cosa preciosa pels lleidatans i de cara al turisme necessitem aquesta força», ha afirmat Pubill. També ha recordat anècdotes com l’interès de Garcia Lorca i Dalí per aquest art i l’antiga tradició «d’ajuntar-se pagesos i gitanos a la plaça Sant Joan per cantar el Garrotin».
El Garrotin és un gènere musical cantat, de cançó improvisada, i també un gènere de ball, de llarga tradició a Lleida, amb la comunitat gitana com a principal protagonista. Es troben mostres d’aquesta manifestació cultural a la ciutat des del segle XIX i, malgrat els seus orígens difusos, és un gènere que ha arrelat a la ciutat i que, més enllà, s’ha entroncat amb el naixement de la rumba catalana.
