Catalunya Diari

2015: Recuperació o UCI?

2015: Recuperació o UCI?| Núria Solé

 



Després del parèntesi nadalenc tot just encetem un nou any carregat d’incerteses a tots els nivells, però no per això el preveiem menys intens que el que acabem de deixar. I l’acabàvem amb el missatge d’optimisme del president del govern de l’Estat Espanyol, el qual sembla instal·lat permanentment en el país de les meravelles, país que no és el que habitem la majoria dels ciutadans i ciutadanes.
 
He escrit missatge d’optimisme i potser seria més encertat parlar directament de cinisme i de irresponsabilitat majúscula, com el qualificava el nostre Secretari General, Josep Maria Álvarez. No insistiré altre cop en les dades i els fets en les quals basem la nostra valoració de la realitat actual i que sustenten l’afirmació de que les coses no van bé, són públiques i a l’abast de tothom, fins i tot del Conseller d’Empresa i Ocupació que ha de saber que, a més de valorar dades, el sindicat UGT trepitgem el carrer i estem en contacte diari amb les persones que pateixen els efectes d’aquesta crisi brutal i de les polítiques aplicades, com la Reforma Laboral del PP que va ser aprovada, per si no se’n recorda, també amb el beneplàcit de Convergència i Unió. Parlem de les empreses que han tancat? De les empreses que han reduït el nombre de treballadors ? De les inaplicacions dels convenis? De les reduccions salarials? De quin és el teixit empresarial de les Terres de Lleida? De les persones aturades inscrites o no a les oficines del SOC? De quina és l’ocupació que es crea i quin és el model al que se’ns ha abocat de manera deliberada i conscient? I aquesta realitat, senyor conseller, és la mateixa siguin festes de Nadal o hagin passat, encara que ens hagueu entretingut força dies amb el debat sobre l’avançament de les eleccions al Parlament de Catalunya, debat ja tancat amb l’anunci de la data en què se celebraran. 
 
I aquesta és la realitat que cal canviar i no serà possible si no es fa una reflexió seriosa i es reconeix i assumeix allò que no s’ha fet bé i que cal modificar o eliminar. I és feina de tots i totes els que tenen alguna mena de responsabilitat i per això, centrant-ho en les Terres de Ponent, i en el context actual, els i ens emplacem a crear l’espai de trobada i discussió adient, l’Observatori Socio-econòmic de les Terres de Lleida, que determini on hem de dirigir els esforços i que ens permeti avançar per millorar la realitat i revertir allò negatiu, amb propostes serioses i adequades al nostre territori. 
 
No puc acabar aquest article sense fer una referència al greu atemptat de París i sumar-me a la condemna dels fets, manifestant el rebuig frontal de la UGT a qualsevol mena de terrorisme i fer palesa la nostra defensa de la llibertat d’expressió. Però al mateix temps vull fer una reflexió i també denúncia pública, que s’uneix a la feta per altres persones i col•lectius, sobre la doble moral que es desprèn de les exhibicions públiques i actuacions per part de governs que no es distingeixen precisament per la seva defensa de les llibertats en general i de la llibertat d’expressió en particular. I l’estat espanyol n’és un exemple, altres s’han encarregat de recordar-ho, amb actuacions els darrers anys en contra de determinades publicacions i persones i amb lleis regressives i repressores com l’anomenada “Llei mordassa” i que fa que em pregunti: estem a favor de la llibertat d’expressió o en què quedem? I ara, amb el seu president al capdavant, exhibint-se sense cap mena de pudor quan és l’artífex de la gran involució en llibertats a què assistim darrerament . No serà que confonen l’ètica amb l’estètica? Doncs caldrà que els expliquem que la diferència entre els dos conceptes no radica només en tres lletres.
 
Núria Solé, secretària general UGT-Terres de Lleida


Comentaris

envia el comentari