Catalunya Diari

8 de març: un dia més de memòria i lluita

8 de març: un dia més de memòria i lluita| Antonieta Jarne

 



Encara no havia fet 50 anys i ja era morta. En l’única imatge que se’n conserva es veu com les múltiples penalitats sofertes l’havien abocat a tenir una aparença de velleta entranyable. Pagesa i pobra, molt pobra, havia parit unes quantes filles i fills, se n’hi havia mort algun a causa de les habituals malalties infeccioses produïdes per la misèria i, més que probablement, en alguna ocasió s’havia vist obligada a interrompre un embaràs de qualsevol manera i ajudada per alguna veïna solidària de la torre del costat. Anys després, una de les seues filles, també pagesa i pobra, patí l’experiència enmig d’esgarrifoses maniobres abortives que gairebé li provocaren la mort. Les condicions de la seua vida no li oferien cap altra alternativa. Ni tan sols aquella que duien a terme algunes dones de famílies benestants: desaparèixer uns mesos de la vida pública per, després de parir, portar clandestinament el nadó al torn de la Casa de Maternitat. Mare i filla visqueren a cavall dels segles XIX i XX, per la qual cosa no arribaren a temps de “gaudir” de la llei d’avortament, la més avançada d’Europa, promoguda per l’anarquista Federica Montseny, ministra de Sanitat (no de Justícia!) el 1936.
 
Han passat cent anys, i després de tot un seguit de lluites per la consecució de les llibertats col·lectives i individuals, el govern reaccionari del Partit Popular vol segrestar els nostres ovaris i castigar la voluntat d’uns actes la llibertat dels quals només ens correspon a nosaltres.
 
El 8 de març sempre ha estat un mirall de la realitat social de cada moment, i ha esdevingut una cruïlla on han convergit les diverses reivindicacions per la consecució dels drets igualitaris. Per tant, el nostre 8 de març, lluny de les estèrils teatralitzacions institucionals, ha de retre memòria a totes aquelles humils Casildes, Tresetes, Cintes… que no van poder exercir dignament el seu dret a decidir sobre el propi cos i, alhora, ha de seguir lluitant per impedir que avanci la repressió que criminalitza la nostra llibertat com a dones i empeny a posar en perill la vida de les més vulnerables. Hem de fer memòria del passat i lluitar des del present per dignificar el futur de les Farides, les Meritxells i les Rocíos.
 
Antonieta Jarne, militant de la CUP Lleida


Comentaris

envia el comentari