Catalunya Diari

Abordem seriosament els desnonaments

Abordem seriosament els desnonaments| Sara Vilà

 



La batalla per la hipocresia i la gestió en matèria de desnonaments a les institucions lleidatanes està arribant al ridícul. Durant el ple del 30 de març del passat any, es va aprovar que els bancs es fessin càrrec de la plusvàlua de les persones afectades per la hipoteca que estiguessin incloses dins el "código de buenas prácticas" decretat pel Govern central. És a dir, una mesura purament gestual i estètica de la qual no se n’ha beneficiat gairebé ningú. Davant aquest gest inútil i després de la denúncia feta per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca durant el 28 de desembre, CiU i PP van demanar que la plusvàlua fos retirada als afectats per execucions hipotecaries i  per la dació en pagament per impagament d’habitatge habitual. Exactament el mateix model de pacte que es va fer a Barcelona, que tot i no ser del tot satisfactori es va aconseguir gràcies a les múltiples reunions i insistència de la pròpia PAH.
 
El grup municipal de CiU proposa que el forat que pugui ocasionar deixar de cobrar les plusvàlues es sufragui amb els diners que costa la revista de la Paeria, coneguda popularment com a revista-propagandística-de-l’obra-de-Govern dirigida pel senyor Zero Autocrítica. Demanen concretament que la revista passi a ser bimensual en comptes de mensual. Si per mi fos, podria ser anual, sempre i quan canviessin els criteris de redacció i fossin ben plurals, en cas contrari, podria ben bé "no ser" a seques (no crec pas que les lleidatanes i lleidatans la trobéssim gaire a faltar doncs no beneficia en res el decurs de les nostres vides). 
 
Segons el grup de CiU, els diners estalviats de la revista es destinarien a una "convocatòria extraordinària d’ajudes socials per a desnonaments", que traduït a lleidatà comú vol dir que els desnonats no pagaran la plusvàlua. Deixar de pagar un impost per un immoble que no és teu, no és pas cap ajuda sinó una qüestió de pura justícia! Encara i que explicat de manera molt eufemística, ho trobo magnífic, ho aplaudeixo de veres. És palpable que CiU s’ha reunit amb la PAH i els escolta encara i que sigui parcialment i això és una manera de fer política en aquest grup que cal tenir en compte positivament. Encara i que el que es demana no és exactament el que vol la PAH, algun sentiment se’ls belluga dins al cor, segurament sentiments de caritat més que de justícia. 
 
El més paradoxal és veure com un grup municipal fa malabarismes per mirar de pal·liar o esmorteir el patiment d’aquestes famílies. Situació de la qual el seu propi partit, CiU, i també PSOE i PP en són màxims responsables. Són precisament els grups polítics que no han votat mai a favor de la reforma de la Llei Hipotecària al Congrés. Un sol cop de bolígraf, aixecar el braç per dir sí i signar a favor de la Dació en Pagament amb caràcter retroactiu, hagués estat la solució més ràpida i menys costosa per a les administracions. És la manera més efectiva d’acabar amb tota aquesta agonia i patiment social. Han tingut oportunitat de fer-ho cada any des del 2007 però no, s’estimen més deixar-ho tot en mans dels serveis socials o dels ajuntaments per tal de continuar afavorint als bancs. Prefereixen seguir la recomanació del governador del Banc d’Espanya que continua defensant a capa i espasa els bancs nacionals i internacionals davant les seves praxis genocides quan a més popularment ningú ja els defensa a hores d’ara.   
 
Entenc que el grup municipal de CiU és més a prop de la gent i llegeixo que té oportunitat de veure el patiment i la desesperació de més a prop, més que no pas els seus companys/es del Parlament o del Congrés. No hauria de ser així, però ho entenc. Pot ser si en Mas anés de tant en tant a alguna reunió de la PAH, si sabés com n’és de trist viure sense ingressos o amb una mísera paga de 400 euros, ja faria dies que això ho tindríem solucionat. Però el senyor Reñé que també viu a Lleida des de la Diputació tampoc s’ha lluït gaire en la seva gestió per ajudar a les famílies desnonades, no ha impulsat cap acord amb els ajuntaments de la província per evitar el cobrament de plusvàlues injustes ni ha endegat cap pla de xoc específic de lluita contra la pobresa a Lleida. És molt demanar que es faci una cimera urgent amb la PAH i totes les institucions lleidatanes o entitats que tinguin alguna cosa a aportar? En aquests moments és el drama social més greu que tenim i no sembla que cap institució local estigui per la labor d’abordar-lo seriosament ni com a primera primacia.  
 
El PSC de Lleida està trigant molt, massa, triga escandalosament a donar una resposta seriosa i adequada a la necessitat que avui milers de famílies tenen a la ciutat. És l’equip de govern qui tria destinar diners a revistes pamfletàries, quadres cars, cossos antidisturbis innecessaris o a destinar diners a causes urgents ineludibles. Encara esperem la Mesa d’Emergències promesa a mitjans de l’any passat per socórrer les necessitats més bàsiques dels afectats/es pels desnonaments, entre els quals s’hi inclouen centenars d’infants. Cal que el senyor Ros es deixi estar de tant protocol i de prestigiar la política amb cotxes oficials, aeroports i infraestructures inaugurades per patums. La política es prestigiarà amb l’ètica dels polítics o no es prestigiarà. La política es valoritzarà quan giri entorn del ciutadà més desvalgut i no aconseguirem regenerar la nostra democràcia només amb maquillatge dialèctic o amb gestos simbòlics.
 
El grup municipal de CiU ha de treballar i pressionar el Govern dels seus propis per a que  aturin tots els desnonaments sense excepció, és tan fàcil com que Interior ordeni als mossos que no hi participin mentre no arriba la solució per part del Gobierno. Veurem com s’organitzen els bancs per continuar executant-los. No ens val que aprovin mocions sense efecte a nivell català, CiU té representació al Congrés dels Diputats a Madrid i fins i tot també en té a Europa, hem poden explicar per què el passat 7 de març del 2012 es van abstenir quan ICV va demanar la Dació en Pagament? És propi de CiU i del PP fer discursos totalment oposats als municipis, a les institucions nacionals i al Congrés... total per quatre que ens dediquem a seguir-los-hi el fil! Siguem seriosos i abordem aquesta qüestió amb urgència i esgrimint al màxim els recursos de les institucions locals.
 
Sara Vilà, diputada per Lleida al Parlament de Catalunya d’ICV-EUiA 



Comentaris
Josep Maria Castells Benabarre
Sara, segueix així, com bé diu el títol. Crec que és una cosa seriosa que hem d'abordar. Del teu amic Josep Maria Castells Benabarre

envia el comentari