Aconseguir porcs amb més greix intramuscular

Aconseguir porcs amb més greix intramuscular| Redacció – Fotografia: Marji Beach

 

Aconseguir porcs amb més greix intramuscular sense que augmenti el greix dorsal és l'objectiu d'una recerca que duu a terme l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida (UdL), en col·laboració amb la Universitat Estatal d'Iowa (Estats Units). 

De moment, els investigadors ja han aïllat algunes regions del genoma relacionades amb la formació del greix en animals de la raça Duroc. Els primers resultats s'acaben de publicar a l'article 'Identification of signatures of selection for intramuscular fat and backfat thickness in two Duroc populations', portada a la revista nord-americana Journal of Animal Science del mes de juliol. 
 
El greix intramuscular és important per a la qualitat organolèptica i els valors nutricionals de la carn de porc. Per identificar quines regions del genoma es modifiquen amb la selecció per augmentar-ne el contingut, els investigadors han estudiat dos poblacions experimentals, als Estats Units i Espanya (amb l'empresa Selecció Batallé), seleccionades durant sis generacions per produir porcs amb diferents nivells de greix, tant intramuscular com subcutani, comparant-les amb grups control. Així han pogut identificar regions que poden haver canviat com a conseqüència de la selecció exercida, el que els experts anomenen “empremtes de selecció”. 
 
Els equips de la Unitat de Millora Genètica del Grup de Recerca en Porcí UdL-Agrotecnio i del departament de Ciència Animal de la Universitat Estatal d'Iowa han examinat els gens de 21 empremtes de selecció detectades amb diferents mètodes estadístics per reduir falsos positius. Així han trobat que dels 1.118 gens trobats a les regions estudiades, 148 tenen alguna funció en la formació de greixos, el metabolisme dels lípids i el desenvolupament de múscul. 
 
“Hem mostrat que seleccionant només per greix intramuscular es modifiquen regions del genoma que afecten el contingut total de greix de forma inespecífica, augmentant també dipòsits adiposos indesitjables com el greix dorsal subcutani”, explica l'investigador de l'ETSEA Roger Ros. Aquest és el principal desavantatge de potenciar els gens relacionats amb el greix intramuscular. Els investigadors afirmen que faran falta nous estudis centrats en aquests gens i la seva utilitat en esquemes de selecció comercials.