Catalunya Diari

Agost

Agost| Núria Solé

 



Tradicionalment l’agost és el mes que s’identifica amb el període de vacances, amb el merescut descans que correspon pel treball realitzat durant l’any. Aquest descans existeix des de fa segles si bé com a reivindicació d’un dret laboral no apareix fins a la revolució industrial i no és fins al segle XX, concretament cap als anys 30, que les vacances es comencen a introduir de forma retribuïda a França, i fins als anys 40 no s’estén aquest dret a altres països. Malauradament la realitat actual no és ben bé aquesta, constatem que hi ha moltíssimes persones que ja no gaudeixen d’aquest temps de descans senzillament pel fet de no disposar d’allò que el genera, és a dir, d’un treball. En aquests moments a les nostres terres, segons les dades del mes de juliol, hi ha gairebé 26.000 persones que no disposen de feina, un 12,29 % de la població activa.
 
El període estival, entès com a temps de lleure, és molt més antic i és el temps destinat als mateixos interessos i aficions. També aquest ha sofert un canvi radical, lligat a la situació de precarietat en què es troben moltes famílies. S’han hagut d’eliminar de la vida quotidiana tota aquella sèrie d’elements que no estiguessin directament relacionats amb la cobertura de les necessitats més bàsiques. Un dels col·lectius més afectats per aquesta nova situació és la infància, amb el consegüent perjudici que això representa per al seu creixement personal. I és una conseqüència més de la manera com s’ha abordat aquesta crisi per part dels governs de torn, que ens han demostrat en totes les seves actuacions quines són les seves prioritats i entre aquestes no es troba, ja sé que manifesto una obvietat, el manteniment d’un estat del benestar, per molt insuficient que fos.
 
I, a poc a poc, sembla que ens estem acostumant a conviure amb aquestes situacions que haurien de ser una anomalia i que acaben convertint-se en normals i ja no ens sorprenen ni recordem quin va ser l’origen de la crisi, i per tant els culpables i quina ha estat la nefasta gestió que se n’ha fet. En aquest sentit, és de lloar la feina d’Avalot-Joves de la UGT de Catalunya, que, aquest mes d’agost, amb els estudis que han fets públics, posa les coses al seu lloc recordant quina és la realitat dels joves catalans i insisteix en la necessitat de derogar la reforma laboral que no ha servit per res més que, ho hem denunciat molts cops, per precaritzar les condicions de treball.
 
I com que sempre plou sobre els mateixos, la crisi política Rússia-Ucraïna i la, per dir-ho de manera suau, poca traça i agilitat de la UE tant en les seves primeres decisions com en les mesures acordades, tard, com a resposta a les accions empreses pel govern rus, repercuteix de manera directa en el sector agroalimentari tan important a les nostres comarques. La UGT donem i donarem el nostre suport a les persones i empreses afectades i ens posem a la seva disposició per pressionar allà on faci falta per aconseguir que s’escolti i es doni una resposta justa. 
 
És també aquest el mes en què ens tenen acostumats als despropòsits i a la incontinència, no tan sols verbal, també en els fets. Sembla que al mes d’agost tot està permès però no és així i no és admissible, en cap cas, en tots aquells que tenen responsabilitats públiques. Mostres en tenim cada dia, només cal recordar les darreres manifestacions de l’alcalde de Valladolid, una agressió verbal en tota regla al conjunt de les dones i per extensió a tota la societat, per la manca de respecte que traspuen les seves paraules. I si parlem de fets doncs també en tenim exemples: les darreres mesures del govern central impedint la jubilació anticipada als 61 anys dels aturats majors de 55 anys eliminant, amb caràcter retroactiu, la clàusula de salvaguarda i ara, amb el rebombori organitzat, sembla que han fet un pas enrere en la decisió. En resum, un caos total i absolut, ningú sap per on tirar i les persones afectades, en una situació de total indefensió.
 
I així anem acabant el mes i ens atansem al setembre, inici d’un nou curs i preludi d’una tardor que promet ser, com a mínim, apassionant.
 
La UGT de Catalunya, com a signant del Pacte Nacional pel dret a decidir i per tant defensora d’aquest dret com a expressió i fonament de la participació ciutadana directa ens els afers col·lectius de gran transcendència, estem a favor de la consulta del 9-N com a full de ruta definit pel Parlament de Catalunya. I també com a organització participarem en la Via Catalana 2014, i és per això que des d’aquestes ratlles us animo a sumar-vos a aquest acte reivindicatiu i festiu a l’hora, com una demostració més de la voluntat majoritària de poder ser protagonistes del nostre futur.
 
Núria Solé, secretària general de la UGT-Terres de Lleida


Comentaris

envia el comentari