Catalunya Diari

Algunes reflexions al voltant del calendari escolar

Algunes reflexions al voltant del calendari escolar| Javier Giménez

 



Arrel de les opinions de persones i institucions, aparegudes als mitjans de comunicació, sobre la conveniència de reinstaurar la 'setmana blanca', recordava com fa uns anys, visitant a finals de febrer l’institut i les escoles de l’Aran, es va fer l’hora de dinar i entràrem en un restaurant de Les; era dimecres i el menjador ple de famílies franceses. Vaig preguntar el perquè de tanta activitat en un dia laborable; la cambrera em contestà que era la setmana de vacances escolars d’hivern als departaments del Nord, que la setmana anterior l’havien fet els de l’Est i la següent corresponia als del Sud; em comentava que en aquelles tres setmanes hi havia força moviment.
 
A França comencen les classes el primer dia de setembre; al voltant de la setmana de Tots Sants, hi ha una breu interrupció escolar i a finals de febrer –dos mesos després de les vacances nadalenques, una nova aturada en el ritme escolar. Des d’un punt de vista psicopedagògic positiu i més adaptat a les necessitats educatives dels alumnes.
 
Un calendari com el que tenen els veïns del Nord és ben diferent al nostre, amb períodes lectius llargs i força estressants. 
 
Obrim el debat: Ens disposem a organitzar-lo d’una altra manera?
 
Des de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT, FETE-UGT; reivindiquem la necessitat d’un canvi consensuat, amb propostes concretes, on els períodes lectius i els de descans s’adaptin millor al ritme i les necessitats dels alumnes; conscients que els canvis no es poden imposar, ja tenim experiències i fracassos; cal una negociació fins arribar a un consens entre totes les parts implicades, amb una premissa: les necessitats dels escolars.
 
A l’hora, s’ha de facilitar la conciliació treball-família-escola sabent que el procés educatiu no és coincident a les necessitats assistencials de les famílies, immerses en un món laboral, malauradament cada cop més precari. El teixit social ha de buscar estratègies que facilitin la conciliació d’interessos ben dispars. Passa, a més d’un canvi en el model d’horaris laborals, per potenciar una xarxa d’activitats socials de tots tipus: artístiques, culturals, esportives, lúdiques, corals, teatre... 
 
No podem permetre que, conseqüència dels actuals desequilibris socials; quan les hipoteques se’ns mengen, quan ni amb els sou conjunt, i això si n’hi ha, s’arriba a fi de mes, quan la felicitat es valora per la quantitat de coses que es poden comprar i podem donar als nostres fills i filles... sacrifiquem l’oportunitat efímera i plenament gratificant de compartir temps i créixer amb elles i ells. Sense oblidar quelcom fonamental, la responsabilitat educativa dels pares i mares per a un desenvolupament equilibrat dels infants
 
Javier Giménez, responsable de la secretaria d'Ensenyament Públic de la FETE-UGT Terres de Lleida



Comentaris

envia el comentari