Catalunya Diari

Amb Companys en la memòria, construïm la República Catalana

Amb Companys en la memòria, construïm la República Catalana| Ramon Usall

 




Fa tot just tres quarts de segle que el fossar de Santa Eulàlia, al barceloní castell de Montjuïc, era testimoni d’un fet únic en la història de la humanitat: l’execució d’un president de govern elegit democràticament a les urnes. La matinada d’aquell 15 d’octubre de 1940, Lluís Companys, president de Catalunya, queia abatut per les bales d’un escamot d’afusellament franquista. Descalç sobre la seva terra, el president trencà el silenci amb un últim crit abans de la seva mort: “Per Catalunya!”.


 


Això és el que Companys havia fet durant tota la seva vida, lluitar per Catalunya. I això fou justament el que li retragueren les autoritats espanyoles quan el sotmeteren a un consell de guerra sumaríssim, una broma de procediment judicial realitzat sense cap mena de garantia processal, que, tot sigui dit de passada, l’actual Estat espanyol, hereu d’aquell franquisme assassí, s’ha negat a anul·lar. 


 


La seva militància obrerista, republicana i catalanista, la seva condició de president de la Generalitat, i el seu paper en la proclamació de la República Catalana, el 1931, o de l’Estat Català, en la revolta d’octubre de 1934, foren els arguments que esgrimiren els militars togats a l’hora d’exigir una condemna exemplar contra Companys en el simulacre de judici al qual fou sotmès pel franquisme.


 


La sentència condemnatòria a mort de Lluís Companys reiterava en diverses ocasions que el seu delicte no era cap altre que el de la seva posició política catalanista i republicana tot i que disfressava legalment la sentència sota l’acusació de “rebel·lió”.  Una acusació molt semblant a la que 75 anys després ha de fer front un altre president de la Generalitat, Artur Mas, acusat ara de “desobediència” per la senzilla raó de posar les urnes i consultar la ciutadania durant el procés participatiu del 9-N.


 


Que la citació judicial de l’actual president pel “delicte” de desobediència coincideixi amb la commemoració del setanta-cinquè aniversari de l’afusellament del president Companys pel “delicte” de rebel·lió no és, ni de bon tros, una casualitat. És la demostració evident de la naturalesa demofòbica de l’Estat espanyol. Sigui sota la dictadura feixista, sigui sota el règim pluripartidista del 78, l’Estat ens ha demostrat que té una por evident a l’exercici de la democràcia per part de la ciutadania catalana. Abans eren afusellaments, ara són querelles, però el fons de la qüestió és el mateix, no permetre al poble català decidir lliurement el seu futur. Ras i curt.


 


Davant d’aquest escenari, doncs, no ens queda altre camí que l’inici d’un procés de ruptura democràtica que ens alliberi d’un marc jurídic on l’exercici de la democràcia constitueix un “delicte”. És per això que, amb Lluís Companys, aquest ponentí il·lustre, fill de la vila urgellenca del Tarròs, ben present en la memòria, us convidem a iniciar, sense dilacions, la construcció de la República Catalana. Tres quarts de segle després de la seva mort, aquest és, decididament, el millor homenatge que li podem retre. 


 


Posar fil a l’agulla i començar a fer realitat el seu somni, desobeint el que ens imposen uns tribunals que desconeixen un principi democràtic tan bàsic com és el de la divisió de poders i obeint el mandat popular que ens ha donat la ciutadania d’aquest país, tot per veure néixer aquesta anhelada República Catalana. La república de la dignitat, la justícia i la llibertat. La república que Companys va somniar.


 


Ramon Usall, membre de la CUP



Comentaris

envia el comentari