Catalunya Diari

Anar a mercat

Anar a mercat| Núria Marín

 



Aquesta expressió tant nostra pot quedar ben aviat sense sentit o si més no com un reducte d’antigues pràctiques com aquella altra d’anar a plaça. Hi va haver una època en que els mercats municipals eren la com la central d’abastiment dels queviures de les famílies, les grans superfícies del producte fresc, on en un mateix espai es podien trobar diferents parades de diversos productes frescos.
A Lleida el mercat de referència era el Mercat del Pla. Quan ara el recordo, m’envaeix aquella flaire d’espècies que ens arribava quan ens hi atansàvem. La parada de les espècies era a l’entrada del mercat, a l’acabar les escales, just abans d’entrar-hi. La porta d’entrada al mercat ja era una mostra d’allò que hi trobaríem: de tot. 
 
Recordo l’experiència d’anar a comprar al mercat com un esclat de colors, olors, textures.... com un l’aprenentatge de vida. Saber triar què comprar per menjar era i continua sent una de les tasques més importants en la vida quotidiana de qualsevol casa. Som el que mengem, és ben cert, i aquesta premissa forma part de la saviesa popular.
 
Lleida tenia i continua tenint la sort d’estar envoltada d’horta. Els productes de l’horta de Lleida eren ben coneguts a tot Catalunya. Era i hauria de tornar a ser el rebost del producte fresc.
 
La modernitat mal entesa, aquell provincianisme que ens porta a emmirallar-nos en altres models econòmics com el nord-americà s’ha anat imposant. S’ha apostat per un model de comerç basat en les grans superfícies, que han estat percebuts com a sinònim de progrés. El mateix progrés que ens va portar, durant uns anys, a menystenir la dieta mediterrània, a comprar de pressa perquè tenim poc temps. Els horaris laborals ens sotmeten a una tirania draconiana que ens obliga a gestionar el nostre temps i les activitats que hem de fer amb molt poc marge de decisió.
 
Aquesta dinàmica ha ferit greument els mercats, fent que molts d'ells desapareguin.
 
La nova modernitat, valgui la redundància, i els nostres joves aposten per l’slowfood, els productes km 0 o “de l’hort a casa”…. Cada cop més els estudis demostren que el públic jove fa l’esforç de dedicar temps a la compra de l’alimentació familiar buscant qualitat i atenció personalitzada.
 
L’experiència d’altres ciutats mitjanes i les noves estratègies en polítiques de consum i comerç van en la línia de potenciar el consum de proximitat, el comerç de barri, proper, que ens atén amb professionalitat, ens aconsella, informa i molts cops, fins i tot, en el cas de l’alimentació, ens facilita i recomana receptes.
 
La revitalització els mercats hauria de ser un interès estratègic de ciutat, com a centres comercials de barri, potenciant el seu paper de referent en la compra quotidiana i de proximitat, però també com emblema de qualitat i varietat de productes.
 
La tasca no és fàcil, es tracta de revertir una situació que ha esdevingut endèmica. Cal augmentar la seva competitivitat, també, i dotar-los d’eines per al seu desenvolupament amb noves tecnologies i la incorporació d’alguns serveis que tradicionalment no formaven part dels mercats. Hi ha d’haver una adaptació als nous temps. Això requereix la implicació de tots els agents que hi intervenen. Si no és així, qualsevol acció està abocada al fracàs.
 
Els consumidors també hem d’anar prenent consciència de què comprem, com ho comprem, on i què ens aporta. Els ciutadans-consumidors hem d’acostumar-nos a consumir responsablement. Nosaltres també haurem de fer un canvi d’hàbits si volem tenir més qualitat de vida.
 
Núria Marín, regidora d’ERC-Avancem a la Paeria 



Comentaris

envia el comentari