Catalunya Diari

És l'hora dels patriotes

És l'hora dels patriotes| Eduard Baches

 



En política cal dir sempre la veritat. Per això us seré sincer: la dimissió de Raül Romeva, ex eurodiputat a Brussel·les per ICV, ha estat un cop molt dur per a qui ens considerem independentistes dins de la formació ecosocialista. Romeva era el referent de totes aquelles persones dins de l'organització, que lluitem per la independència del nostre país. Però una persona no esdevé un referent únicament per un tema. L'ex diputat era una persona propera, un treballador formidable, un lluitador incansable i un dels diputats europeus més actius del Parlament. La seva ètica, responsabilitat i coherència han estat reconegudes per amics i adversaris. I la coherència l'ha mantinguda fins al final, quan el cansament de ser la punta de llança ideològica dins d'una organització, passa excessiva factura. Per reconeixement a tot això, el mínim que puc fer és respectar la seva decisió, encara que em dolgui profundament.
 
Però, en quin lloc ens deixa als independentistes d'ICV la seva marxa, conjuntament amb els resultats de la darrera Conferència Nacional? Porto hores de reflexió conjuntament amb altres companyes de partit. Què fem? Estripem els carnets i marxem com en Raül? Estem tan cansats com ell? Seguim lluitant?
 
Crec que ICV és terra de frontera entre federalistes i independentistes. Personalment m'encantaria que el 100% de la població catalana estigués per la independència, però lamentablement no és així. Ho veig diàriament a les assemblees o reunions de l'organització. Tot i que cada dia que passa, hi ha menys arguments per defensar les tesis federalistes, i molts més per l'independentisme. Val la pena seguir lluitant a l'intern de l'organització? Sí. Perquè si ara mateix, els independentistes d'ICV marxéssim tots com ha fet en Raül Romeva, cediríem l'espai d'ICV a l'unionisme, i seria un fracàs per a tot l'independentisme, no solament per a la nostra formació. L'independentisme català és hegemònic socialment, però ha d'anar més enllà d'una majoria mínima. Cal convèncer als federalistes d'aquest país que no hi ha cap futur a Espanya. Que aquesta està mancada de qualsevol futur, i que les alternatives que ens venen és el mateix gos amb collars diferents.
 
Sóc independentista perquè crec que la proclamació d'una república catalana ens obriria la porta a la creació d'un nou estat on la transparència, la participació democràtica i la justícia social esdevinguéssim l'eix vertebrador. La situació econòmica i social del nostre país ho requereix com aigua de maig. Necessitem més arguments per esgrimir el nostre dret a esdevenir un nou estat? Necessitem més paraules per convèncer a qui encara no està convençut? Si ha crescut el recolzament a un procés de secessió nacional, és perquè molta gent com jo, ha vist aquí una oportunitat per canviar l'actual estat de les coses, totalment empantanegat i immobilista, per començar de cero amb una nova república.
 
Però, hem de seguir igual com fins ara dins de l'organització? No pas. Les persones que somiem amb la independència dins d'ICV hem d'articular una nova estratègia, tan dins del partit, com amb tota la societat. Cal organitzar-nos molt millor, visualitzar la nostra lluita interna i externa molt millor, portar el debat a cada racó, debatre un i mil cops fins que quedin clares les nostres creences, i iniciar un procés que porti a l'independentisme a ser hegemònic a Iniciativa. El fracàs que ha suposat la marxa d'en Raül Romeva ha de ser el punt de partida (o el revulsiu) per crear una nova estratègia que suposi l'articulació d'un canvi profund a ICV.
 
Ara, els hi seré sincer. Necessitarem tota l'ajuda del món. No és una lluita entre bons o dolents. Em podeu creure quan us dic que tothom vol arribar a consensos, i que no és el mateix un federalista d'ICV que ha assistit a totes les convocatòries de l'ANC cada 11 de setembre, perquè creu cegament en el dret a decidir, que un unionista de Ciutadans que no respecta ni el mínim sentit democràtic que hi ha d'haver en una societat. El federalisme d'ICV (i d'una bona part d'altres partits) ha estat un aliat en el procés fins al 9N, i ha de seguir sent-ho en la nostra marxa cap a la secessió. Sol si estem tots, arribarem ben lluny. Faig una crida a obrir les portes de la comprensió, a parlar i convèncer a cada un dels federalistes amb arguments i bones raons, i a portar-los poc a poc cap a les nostres posicions. No els ataqueu, perquè si els convencem, no hi haurà qui ens pari.
 
És l'hora dels patriotes, d'assumir responsabilitats, de fer país, i de treballar per la independència. El meu lloc en aquesta lluita està a ICV, d'altres estaran en altres indrets tan importants o més com el meu. Però entre totes i tots, hem de teixir les complicitats necessàries, perquè tenim l'obligació històrica de proclamar la República Catalana. Visca Catalunya Lliure!
 
Eduard Baches, alcaldable a la Paeria per ICV


Comentaris

envia el comentari