Catalunya Diari

Aturem la LOMCE

Aturem la LOMCE| Javier Giménez

 



La LOMCE, una llei educativa feta a imatge del partit que té el govern actualment amb majoria absoluta, el PP. Una llei centralista, que deixa els claustres i consells escolars com a òrgans consultius, contrària al model d’immersió lingüística que vàrem consensuar als anys 80 i plegada a les exigències de la conferència episcopal. Una llei que tracta l’Educació com un servei i no com un Dret, i ja sabem les tendències actuals d’externalitzar/privatitzar els serveis públics. Una llei que no parla d’inversions sinó de "millorar en eficàcia i eficiència" que avui dia és un eufemisme d’estalvi. 
 
Quant volen estalviar? Les previsions de la memòria econòmica de la LOMCE assenyala que pel 2015, els diners dedicats a Ensenyament seran el 3’9% del Producte Interior Brut del país (al 2010 havíem arribat al 4’9%, la mitja dels països del nostre entorn és del 6’1% i perdre un punt del PIB significa deu mil milions menys, del 2010 al 2014). L’aplicació de la llei comportarà una despesa de 408 milions (s’entén aquella frase de la Secretària d’Estat d’Educació, Montserrat Gomendio, quan deia: "Serà una ley poco costosa"); sobretot quan en els darrers anys han reduït els pressupostos per educació en 4.000 milions i han proposat que aquests 408 milions surtin de la partida corresponent als 900 milions que la UE té previst per a Espanya en foment de l’ocupació juvenil (cal recordar, el 57% dels menors de 25 anys que avui no treballen).
 
Diners dedicats a la burocràcia que implica les "revàlides" (previstes a cadascuna de les etapes educatives), en avançar els itineraris a 3r. d’ESO, a separar l’alumnat de 4t. (els que faran Batxillerat del que accedirà a la FP) i generalitzar la FP Bàsica entre aquells alumnes de 14/15 anys els quals es previngui que no faran ni cicles de FP ni batxillerat. En definitiva diners destinats a seleccionar en lloc d’integrar. 
 
La memòria econòmica de la LOMCE preveu reduir les partides destinades als batxillerats: 167’7 milions  els 3 anys inicials d’aplicació de la llei (15 milions el primer, 61 el segon, 91’7 el tercer): Ofertant menys optatives en cadascuna de les modalitats –Ciències, Humanitats, Socials i Art- de batxillerat i especialitzant els instituts, amb perfils singulars, en una determinada modalitat. Estalvi que només es pot aconseguir reduint plantilles; d’acord amb els estudis fets, amb la proposta de nova organització  dels batxillerats, sobren 4.800 docents en aquesta etapa postobligatòria.
 
Són moltes i molt diverses les raons per les quals la Federació de Treballadors de l’Ensenyament, la FETE-UGT, rebutja la LOMCE i, per aturar-la, reclama la mobilització del conjunt de la comunitat educativa.
 
 
Javier Giménez, FETE-UGT Terres de Lleida


Comentaris

envia el comentari