Banquers a l’ESO

Per la premsa hem conegut aquests dies el Projecte d’Educació Financera a les Escoles de Catalunya (EFEC). Una genial ocurrència de les Conselleries d’Economia i d’Ensenyament de la Generalitat i l’Institut d’Estudis Financers (IEF) en el qual col·laboren el BBVA, La Caixa, el Banc Sabadell i Unnim. L’esmentat projecte s’encamina a prevenir riscos i té com a finalitat l’alfabetització econòmica dels nois i noies perquè en el futur disposin de nocions amb les quals puguin valorar els productes financers i identificar els riscos que comporten, segons explica el director de l’IEF, Josep Soler. Si no fos perquè ja som ben entrats en una nova primavera, podríem pensar que el calendari assenyala un 28 de desembre qualsevol. Perquè, vejam si ho hem entès bé: empleats i jubilats de banca, de manera voluntària, donaran formació financera a estudiants catalans de 4t d’ESO (uns 7000 segons diuen) dels nostres instituts, per tal de prevenir-los davant l’eventual tracte que de ben segur hauran d’establir amb les entitats financeres en un futur més o menys proper. La iniciativa, pionera a l’Estat, parteix de les recomanacions de l’OCDE i la UE que aconsellen dotar el ciutadà de capacitat per prendre decisions econòmiques que no el comprometin. Amb cultura financera s’eviten moltes incidències relacionades amb sobreendeutament i morositat, diuen aquestes ments pensants de les altes finances. No aclareixen, però, si l’estafa de les preferents i la perversa llei hipotecària que ha portat al desnonament de milers de famílies entra dins aquest capítol d’incidències indesitjades. A banda de que encara és hora que la senyora Rigau expliciti el projecte i les seves suposades bondats, un seguit de qüestions ens suscita aquesta nova originalitat dels nostres responsables educatius:
 
No hauria de ser a l’inrevés, és a dir, no haurien de rebre classes d’ètica les entitats financeres després del desastre colossal que han perpetrat en el seu afany desmesurat de lucre, en clara connivència amb el poder polític? No són els banquers els que haurien de tornar a l’escola per aprendre valors com la responsabilitat, l’honradesa i les bones pràctiques empresarials, és a dir, que els bancs hi són per a  per a servir els seus clients i no per a estafar-los? No són ells, els banquers, qui haurien d’adquirir aquestes nocions i reciclar-se, demanar perdó com va fer el monarca, retornar tots els diners públics que han rebut per salvar les seves entitats privades i els estalvis a les persones que confiadament van dipositar-los en les seves entitats?
 
D’altra banda, l’alumnat que rebrà aquesta formació tan desinteressada, serà considerat un ciutadà ben informat a partir d’haver rebut aquestes lliçons i estarà en condicions ja de detectar un possible abús bancari?
 
Finalment, informaran els documentats professors de les inversions milionàries de les entitats a les que representen en la indústria armamentística, o bé aquest aspecte els l’haurem de preguntar?
Amb franquesa, no sembla la millor de les idees posar la guineu a guardar les gallines. Perquè això és el que sembla.
 
Pràcticament en paral.lel a aquesta notícia, i en data de 18 de març de 2013, la Consellera d’Ensenyament ha signat l’ordre de supressió del servei educatiu Camp d’Aprenentatge del Montsec ubicat a Àger. Així ho fa convenient l’actual marc de control i reducció de la despesa pública (eufemisme de retallades). Curiosament, doncs, la Conselleria fa entrar a les aules aquells que n’impedeixen la sortida dels alumnes per tal de desenvolupar aspectes del currículum escolar que requereixen un treball fora de l’aula, en un medi singular de Catalunya, que això és el que deia l’Ordre EDU/185/2007, de 24 de maig, de creació de nous camps d’aprenentatge del Departament que llavors s’anomenava d’Educació. 
 
Permanent del Secretariat Intercomarcal d’USTEC·STEs