Catalunya Diari

La campana Mònica, despenjada fa 7 anys de la Seu Vella, espera en una sala ser restaurada

La Comissió de Patrimoni de Lleida ha autoritzat el trasllat a un taller d'Àustria, però falta formalitzar el contracte

La campana Mònica segueix esperant per ser restaurada, set anys i mig després de ser despenjada del campanar de la Seu Vella de Lleida. El maig del 2014, els Amics de la Seu Vella, el Consorci, liderat aleshores per Pep Tort, i autoritats municipals, encapçalades pel llavors alcalde, Àngel Ros, van organitzar una festa per acomiadar-la.

D'allò, però, només en queda la foto, ja que aquest bé patrimonial del segle XV, que forma part d'un monument històric d'interès nacional, segueix esperant en una sala mig buida de la Seu Vella. Segons informa el Departament de Cultura, la Comissió de Patrimoni de Lleida ja ha autoritzat el trasllat a un taller d'Àustria, però falta formalitzar el contracte.

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

Amb gairebé vuit anys de retard, finalment la campana Mònica podria emprendre el viatge programat per ser restaurada en un taller especialitzat d'Àustria, gestionat per una empresa belga, el primer trimestre de 2022. Així ho vaticinen tant el regidor de Cultura a l'Ajuntament de Lleida, Jaume Rutllant, com el president dels Amics de la Seu Vella, Joan Ramon González, que expliquen que en l'última reunió del Consorci, feta a començaments de novembre, se'ls va assegurar des de la Generalitat que a la primavera de 2022 es podria fer el trasllat de la campana. Preguntats per l'ACN, però, des del Departament de Cultura, encarregat del trasllat, prefereixen no concretar dates.

Pla tancat de la campana Mònica en una sala de la Seu Vella
La campana Mònica, despenjada fa set anys i mig de la Seu Vella, espera en una sala ser restaurada | LleidaDiari.cat

 

La formalització del contracte amb l'empresa encarregada de la restauració

El que sí que expliquen des de Cultura és que la Comissió de Patrimoni de Lleida ja va acordar informar favorablement al trasllat i autoritzar-ne la restauració; uns tràmits que els Amics de la Seu Vella reconeixen que no es van fer fa set anys. El viatge de la Mònica doncs, depèn de la formalització del contracte amb l'empresa encarregada de la restauració.

Tant és el temps que ha passat, però, que el taller d'Alemanya que havia de reparar-la ha tancat per jubilació i finalment es repararà en un taller d'Àustria gestionat, això sí, per la mateixa empresa belga especialitzada, Lachenmeyer en Nördlingen.

Tot i que es va iniciar una campanya per recaptar diners, finalment Cultura es farà càrrec dels costos de l'actuació, tot i que el Departament tampoc ha especificat l'import i s'han limitat a dir que les despeses aniran a càrrec dels pressupostos del 2022, que s'estan negociant aquests dies, i que inclouran el transport internacional, la restauració i la recol·locació de la campana a la Seu Vella.

Pel que fa als 40.000 euros que es van recaptar a través d'una campanya de donacions impulsada pels Amics de la Seu Vella el 2015, González explica que part d'ells van servir per baixar la Mónica i documentar-la exhaustivament, amb fotografies i en 3D. També per pagar l'assegurança especial contractada pel taller d'Alcoletge (Segrià) 'Campanas Carvajal', on va estar custodiada del 2015 al 2020, fins que es va tornar a traslladar a la Seu Vella.

I és que des de fa un any i mig, la Mònica espera en una sala mig buida d'aquest monument emblemàtic de la ciutat, acompanyada només per les càmeres de seguretat instal·lades expressament per vigilar-la. D'aquells 40.000 euros, en queden aproximadament la meitat. González explica que l'objectiu és que amb aquests 20.000 restants i els 40.000 que, assegura, tenen compromesos de la Diputació de Lleida es pugui dur a terme la primera fase del projecte que preveu reubicar totes les campanes litúrgiques de la Seu Vella, inclosa la Mònica, a les finestres on havien estat originàriament, ja que actualment estan «en una mena de gàbia», lamenta.

Un llarg procés burocràtic que s'atura el 2019 en detectar un error de procediment

El 2014, amb Ferran Mascarell de conseller Cultura, els Amics de la Seu Vella van signar un conveni de col·laboració amb el Consorci per fer-se càrrec del trasllat de la campana, però l'octubre del 2019, amb Mariàngela Vilallonga com a consellera de Cultura; el subdirector general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, Jordi Domeque Arayo, els alerta que el Consorci és només el gestor i que el conveni s'hauria d'haver signat amb la Generalitat, que n'és la propietària.

Per tant, afegeix, l'autorització pel trasllat internacional l'ha d'autoritzar Patrimoni. «Sabíem que la Generalitat era la propietària de les campanes, però pensàvem que es podia autoritzar el trasllat de la Mònica a través d'un conveni amb el Consorci», explica González. «La reparació d'un bé patrimonial no estava, fa set anys, encarrilada. Suposo que hi havia bona voluntat, però no es van fer les coses com s'havien de fer», lamenta Rutllant.

En aquest sentit, González explica que les gestions burocràtiques es van dilatar en el temps perquè funcionaven amb col·laboradors i, a més, l'arquitecte va trigar també més d'un any en la redacció del projecte. En aquell moment -2014-, però, reconeix, «tots estàvem feliços pensant que ho havíem fet bé, fins i tot el Consorci» i és per això que no entén com pot ser que el Consorci, format per la Paeria i la Generalitat, no s'adonés fa set anys que els tràmits no eren els correctes.

Fins i tot, «quan es baixa la campana, al 2015, l'acció estava beneïda institucionalment i vam entendre que tot estava ben resolt», afegeix. González lamenta també ara que, després de detectar l'error l'any 2019, la campana segueixi encara a Lleida.

Una esquerda en la campana, en compromet la solidesa

Rutllant ha explicat a l'ACN que el principal motiu de la restauració és poder arreglar una esquerda que s'ha originat amb els anys perquè és el que «compromet la solidesa i la consistència de la Mònica».

A més d'aquesta reparació «necessària», però, també s'ha de decidir si cal restituir l'aspecte exterior o mantenir-ne l'aspecte envellit, així com decidir si es volen mantenir els impactes dels martells que durant anys han colpejat la campana o restituir-la en el seu estat inicial. Tot això, però, ho hauran de decidir els experts austríacs quan l'analitzin, ha dit. «L'objectiu és arreglar-la per tornar-la a posar al seu lloc i que la puguem tornar a escoltar», explica.

Per la seva banda, González destaca que la Mònica té una decoració «esplèndida, d'època gòtica, amb una sanefa, i amb un gos que sembla córrer darrere d'un conill, com a iconografia popular». Probablement, afirma, «és una de les campanes més decorades i espectaculars que hi ha al país i cal fer una restauració assenyada per fer que la campana pugui recuperar el seu so sense perdre el seu estat original».

La Seu Vella té 7 campanes històriques i 5 de nova creació

Actualment, la Seu Vella de Lleida té 7 campanes; 2 d'històriques i 5 de noves que es van fer després de la Guerra Civil per substituir part de les 14 que hi havia i que es van perdre durant la guerra. Les dues d'històriques són la Silvestre, del 1418, que segueix al campanar, i la Mònica, del 1486, emmudida des del 2014 quan es va detectar una esquerda, i que espera pacient ser reparada. Les noves, foses a mitjan segle XX, sonen plegades en festivitats assenyalades del calendari. Els seus noms són Bàrbara, Crist, Marieta, Meuca i Puríssima.

El campanar, de planta octogonal, té una alçada de seixanta metres i una escala cargolada amb 238 graons. Està situat a l'angle sud-oest del claustre i va ser erigit entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV.

La seva estructura exterior consta de dos cossos, un de molt alt i ample amb finestres que van guanyant protagonisme de forma progressiva i un de més petit i estret coronat per gablets. La planta baixa va ser convertida en capella privada per la família Safont, mentre que les altres es van destinar a acollir la maquinària del rellotge i ubicar-hi les campanes.


Comentaris

envia el comentari