Cap a la privatització de la sanitat pública

Cap a la privatització de la sanitat pública| Text i fotografies: Laura Biela

 

Plantes d’hospitals que tanquen, llits sense servei, persones que se’ls hi dóna l’alta per manca d’espai, menys pressupost, més llistes d’espera… Aquestes són algunes de les situacions que es donen a diari els treballadors i pacients de la sanitat pública lleidatana.

Per tots aquests motius i per molts d’altres que segur que desconeixem, “el futur de la sanitat pública passa per la privatització”, assegura l’Elena Motos, responsable de la Federació de Sanitat de CC.OO. I afegeix: “El que està fent l’administració pública és desmantellar el sistema en favor de la privada, que està suportada amb diners públics i solament beneficia a uns quants”.

 

Tot i que els pressupostos per aquest any encara no es coneixen, els professionals de la sanitat saben que es retallarà entre un 6 i un 8% del que tenien fins al moment. “Una retallada que repercutirà en més gent al carrer, més polivalència i  més afectació a la qualitat assistencial”, explica Motos a lleidaalminut.com. Per tant, els principals afectats continuaran sent els mateixos: els pacients i els treballadors.

 

Segons Motos, “arribarà un dia en que estarem com abans de la Constitució, quan existia un hospital provincial, on hi anava tothom que no podia pagar-se una sanitat privada, i la resta seran tot hospitals privats. La població estarà dividida en funció del nivell adquisitiu de cadascú. Serem titelles del sistema“.

 

I no sol això. A l’Hospital Arnau de Vilanova s’espera que aquest estiu es tanquin una mitja de 150 llits més, un fet que provoca que “a la gent se la ingressi i a la mínima que es troben bé se’ls envia cap a casa. Molts d’ells tornen a venir per Urgències, però també n’hi ha d’altres que es queden a casa aguantant com poden”, explica la presidenta de la Junta de Personal de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i delegada de CC.OO., Amparo Loren. 

 

Més llistes d’espera

Mentre els polítics prenen decisions, les llistes d’espera augmenten. Segons Loren, per una operació de cataractes és necessari esperar-se un any i per unes proves complementàries entre 6 i 8 meses. “No sé si ara aquestes dades milloraran, ja que se’ns han ampliat la jornada (unes 100 hores més a l’any) i volen intentar obrir els quiròfans per la tarda”, afirma, “però el que està clar es que no podem continuar així”.

 

Segons el conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, aquestes dades no són tant elevades, ja que segons explica cap llista d’espera supera els 6 mesos. No obstant, Motos assegura que sí superen aquest tems. “El problema de les llistes d’espera es que estan fetes amb les dades que s’introdueixen al sistema, per tant, aquelles que no s’han introduït es com si no existissin. Sabem del cert que hi ha gent que no està introduïda al sistema”, assegura,  per tant, entre tots hem de fer pinya per pal·liar aquests problemes que desprestigien cada cop la sanitat pública.