|
Aquesta és una etapa de la nostra vida de la qual ens recordarem durant molts anys. La societat pateix una greu crisi i veu com cada vegada hi ha menys recursos per a temes tan importants com l'ensenyament, la sanitat, la cultura, la promoció econòmica o bé per a dur a terme inversions estratègiques beneficioses per al nostre país. La incertesa ens desgasta dia a dia sense pietat.
Hi ha hagut molt mala gestió per part de molta gent i de molts col·lectius, però ara ningú no vol sentir-se'n culpable, com si no en fossin responsables, com si estiguessin exempts de tota responsabilitat, però és evident que s’han comès molts errors i abusos. Els mercats tenen un poder que supera la indecència, la banca ha jugat al que ha volgut sabent-se protegida pels governs (de diversos colors, tot sigui dit) i molts polítics han donat un mal exemple a la societat a causa de la seva incapacitat, manca d’actitud o -encara pitjor- per treballar pels seus interessos quan ho havien de fer pels de la comunitat. Ningú no hi entén però tothom dóna la seva opinió sobre el moment que estem vivint.
Crec que la situació és tan greu que ni els mateixos experts comprenen el que passa i que els ciutadans se senten enganyats i decebuts. Des de la modèstia, però, m'atreveixo a dir que, si els catalans no patíssim l'espoli fiscal de l'Estat espanyol, estaríem millor del que estem. Molt millor. Està molt bé intentar apurar l'opció del pacte fiscal, però honestament veig que els partits espanyols no hi estan interessats. En un moment tan delicat com aquest, hem de saber veure'n les oportunitats, i ara l'oportunitat es diu independència. Potser mai no hi havíem estat tan a prop i els polítics espanyols ens hi estan ajudant.
Espero i desitjo que els partits nacionalistes catalans siguin capaços de treballar conjuntament amb les diverses iniciatives socials endegades per aconseguir aquest objectiu: una Catalunya amb estat propi dins de la Unió Europea. Fins que no aconseguim això, no aixecarem el cap. Estaria bé, però, que el sentiment de país no fos purament per diners, sinó que l'amor a la llengua, a la cultura, al patrimoni i a la història del nostre país, Catalunya, fossin també arguments igualment valuosos.
Ramon Royes i Guàrdia, paer en cap de Cervera
Hi ha hagut molt mala gestió per part de molta gent i de molts col·lectius, però ara ningú no vol sentir-se'n culpable, com si no en fossin responsables, com si estiguessin exempts de tota responsabilitat, però és evident que s’han comès molts errors i abusos. Els mercats tenen un poder que supera la indecència, la banca ha jugat al que ha volgut sabent-se protegida pels governs (de diversos colors, tot sigui dit) i molts polítics han donat un mal exemple a la societat a causa de la seva incapacitat, manca d’actitud o -encara pitjor- per treballar pels seus interessos quan ho havien de fer pels de la comunitat. Ningú no hi entén però tothom dóna la seva opinió sobre el moment que estem vivint.
Crec que la situació és tan greu que ni els mateixos experts comprenen el que passa i que els ciutadans se senten enganyats i decebuts. Des de la modèstia, però, m'atreveixo a dir que, si els catalans no patíssim l'espoli fiscal de l'Estat espanyol, estaríem millor del que estem. Molt millor. Està molt bé intentar apurar l'opció del pacte fiscal, però honestament veig que els partits espanyols no hi estan interessats. En un moment tan delicat com aquest, hem de saber veure'n les oportunitats, i ara l'oportunitat es diu independència. Potser mai no hi havíem estat tan a prop i els polítics espanyols ens hi estan ajudant.
Espero i desitjo que els partits nacionalistes catalans siguin capaços de treballar conjuntament amb les diverses iniciatives socials endegades per aconseguir aquest objectiu: una Catalunya amb estat propi dins de la Unió Europea. Fins que no aconseguim això, no aixecarem el cap. Estaria bé, però, que el sentiment de país no fos purament per diners, sinó que l'amor a la llengua, a la cultura, al patrimoni i a la història del nostre país, Catalunya, fossin també arguments igualment valuosos.
Ramon Royes i Guàrdia, paer en cap de Cervera
