Els catorze pactes de govern municipals que el referèndum del passat 1 d'octubre ha acabat dinamitant

En molts casos, ha estat el PSC qui ha perdut el suport de la resta de partits, sigui per negar-se a cedir espais per al referèndum, sigui per no condemnar amb fermesa les càrregues policials
El referèndum de l'1 d'octubre ha aconseguit dinamitar catorze pactes de govern a Catalunya
El referèndum de l'1 d'octubre ha aconseguit dinamitar catorze pactes de govern a Catalunya | ReusDiari.cat
 

Tot i que encara no acaba del tot clar si els resultats del referèndum del diumenge, 1 d'octubre, acabaran aplicant-se finalment, que implicaria una declaració d'independència, segons estipula la llei del referèndum, els seus efectes ja es noten a molts municipis d'arreu de Catalunya. I és que, segons explica el diari 'Ara', les discrepàncies sobre la celebració del referèndum han anat dinamitant, a poc a poc, la confiança en diversos governs municipals de coalició, i en els últims dies s'han acabat trencant almenys catorze pactes municipals. Els exemples més clars els troben a Blanes, Tarragona, Mataró i Argentona, i en cada cas trobem un factor comú: El PSC. Però no només els socialistes, i és que el Procés també ha acabat amb el pacte que el PDECat i el PP havien firmat a Sant Vicenç de Montalt, a la comarca del Maresme. 


A Blanes, per exemple, el primer partit a deixar sol Miguel Lupiáñez, del PSC, ha estat ERC, i més tard se li ha sumat el PDECat, després que el batlle no hagi cedit locals municipals per al referèndum, i «s'hagi desentès de la campanya electoral i no hagi condemnat amb fermesa la repressió policial», segons s'han justificat els partits. «Va marxar de vacances durant la campanya i se'n va desentendre», ha denunciat el fins ara segon tinent d'alcalde de la ciutat, Àngel Canosa. A Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros també ha acabat perdent la majoria, amb la sortida del pacte de govern d'Units per Avançar (Unió), per no haver condemnat amb suficient fermesa les actuacions de la policia espanyola a la ciutat. 


 

En el cas de Mataró, el PDECat va decidir sortir del govern de David Bote, que ha estat amenaçat amb una moció de censura, mentre que al municipi de Palau de Plegamans, l'alcalde socialista també ha perdut la seva majoria amb la marxa del PDECat. Amb tot, a Argentona ha estat el cupaire Eudald Calvo qui ha decidit expulsar del seu govern els tres regidors socialistes, per la seva manca de compromís amb el referèndum. Però això no és tot, ja que a Tàrrega l'alcaldessa Rosa Maria Perelló, del PDECat, va donar per acabat l'acord de govern amb el PSC el passat 14 de juny, per anunciar una setmana després un altre amb ERC. La batlle va motivar la seva decisió en el rebuig dels socialistes a la data i pregunta del referèndum. A Barberà del Vallès, en canvi, ha estat ERC qui va decidir el 18 de setembre, sortir del govern, en mans de Plataforma per Barberà, després que l'alcaldessa es negués a cedir espais per al referèndum. 


El mateix dia, el passat 18 de setembre, es va trencar l'acord de govern entre el PDECat i el PSC a Mollet del Vallès, on el socialista Josep Monràs va perdre la confiança dels nacionalistes. En el cas de Pineda de Mar, «arran de la situació de setge que pateix el país», el PDECat també va decidir deixar sol el PSC, després de les detencions d'alguns càrrecs del Govern per part de la Guàrdia Civil. L'oposició de l'alcalde socialista de Lliçà d'Amunt, al Vallès Oriental, a col·laborar amb l'1-O també va precipitar la sortida del govern d'ERC, una situació molt similar a la que va viure la socialista Esther Pujol a Tiana, que després de negar-se a cedir espais per al referèndum va perdre el suport dels republicans catalans. 

 

A Esplugues de Llobregat, l'actitud, una vegada més, del PSC envers el referèndum de l'1-O, va propiciar que el PDECat decidís passar a l'oposició, un anunci que es va fer públic el mateix dia de la Diada. Ara bé, un exemple molt curiós és el municipi de Balsareny, on l'alcalde, d'un partit local, va decidir plegar sense cap anunci previ i va deixar el consistori en mans d'ERC i del PDECat. On els efectes del referèndum no s'han sentit gaire ha estat, per exemple, a Sant Esteve Sesrovires, on l'alcaldessa Carme Rallo, d'ERC, va aportar els equipaments necessaris per a l'1-O, tot i compartir govern amb el PSC. Les càrregues policials que es van viure al municipi l'1-O no van erosionar el pacte, i dissabte passat, Rallo va cedir l'alcaldia al socialista Enric Carbonell, complint amb l'acord de govern que tots dos van firmar a principis de la legislatura.




Comentaris

envia el comentari