Catalunya Diari

Científics lleidatans fan un pas més en la investigació de l'envelliment cel·lular

La recerca del procés biològic es traslladarà posteriorment al sistema humà per a analitzar gens que té relació amb diverses malalties

Imatge de la investigadora de l'IRBLleida, Mª Ángeles de la Torre Ruiz
Un estudi realitzat en llevats posa de manifest l'existència d'interacció entre certes proteïnes humanes amb conseqüències en processos degeneratius | LleidaDiari.cat

El Grup de Senyalització en Llevats de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i de la Universitat de Lleida (UdL), liderat per la investigadora i professora de la UdL, Mª Ángeles de la Torre Ruiz, ha utilitzat una tècnica denominada «humanització» mitjançant la qual s'estudien interaccions entre gens i proteïnes humanes dins d'una altra cèl·lula eucariota diferent, en aquest cas dins del llevat no patogen Saccharomyces cerevisiae (el llevat de la cervesa).

Aquest estudi en un sistema eucariota és un bon model d'estudi de molts processos biològics que es traslladen posteriorment al sistema humà, i que, entre altres aplicacions, té una enorme repercussió sanitària, ja que serveix per a analitzar gens que tenen relació amb diverses malalties. L'estudi s'ha publicat en la revista americana Applied and Environmental Microbiology.

▶ TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!

Una clara conservació genètica amb les cèl·lules humanes 

Aquest grup de recerca treballa a nivell molecular i han caracteritzat una interacció entre les proteïnes humanes Glrx3 i la GMPs (guanosine monophosphate synthetase). L'avantatge de l'ús del llevat és que existeix una clara conservació genètica amb les cèl·lules humanes en relació a totes dues proteïnes i a la seva interacció. Els resultats d'aquest grup posen en relleu la necessitat d'ajustar el metabolisme del ferro, la síntesi d'amino àcids i el metabolisme de la guanina a través de la vigilància de molècules com les glutaredoxinas. «Aquest ajust és positiu per al funcionament de les cèl·lules i repercuteix positivament amb relació a l'envelliment cel·lular», ha explicat de la Torre.

Aquesta recerca s'ha realitzat gràcies al suport econòmic del Pla Nacional d'I+D+I del Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat d'Espanya (BIO2017-87828-C2-2-P), i a la Universitat de Lleida (TR265). Mónica A. Mechoud ha rebut una ajuda del Programa d'Accions Marie Curie de la Unió Europea COFUND 2014-51501. I Sandra Montella té una beca de la Generalitat de Catalunya.


Comentaris

envia el comentari