Catalunya Diari

Coixet fa un documental sobre la denúncia d'abusos a l'Aula de Teatre de Lleida

El documental és un viatge «sanador» de les víctimes per fer justícia que posa el focus en l'abusador

El reportatge que l''Ara' va publicar sobre els abusos a l'Aula de Teatre de Lleida van impressionar Isabel Coixet fins al punt que el mateix dia va contactar el diari per conèixer-ne els detalls i demanar-los permís per fer-ne un documental.

El resultat de la trucada és 'El sostre groc', una cinta que la cineasta aixeca per fer la «justícia social» que els tribunals no van vehicular i que aquest dijous s'ha presentat com una projecció especial a la secció oficial del Festival de Sant Sebastià. Un viatge «sanador» per a les víctimes, que tenien entre 13 i 19 anys, que posa el focus en l'abusador i que inclou vídeos i fotos de l'època. Entrevistada per l'ACN, Coixet vol contribuir a posar fi a una «conspiració de silenci" davant dels abusos.

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

El relat diverses noies que van patir abusos sexuals a l'Aula de Teatre de Lleida se suma nombroses fotografies i vídeos reals per recollir tot el procés, que va des dels abusos, fins a la denúncia, passant per l'explicació al seu entorn més proper.

Imatge d'Isabel Coixet
Isabel Coixet porta la denúncia d'abusos a l'Aula de Teatre de Lleida fins a Sant Sebastià amb 'El sostre groc' | LleidaDiari.cat

Un dels reptes més importants a l'hora de començar a fer el projecte va ser, segons la directora, evitar revictimitzar les dones –quasi totes menors quan va passar- que havien patit agressions sexuals. Per això, Coixet tenia clar que no volia recrear-se en allò que va passar sinó mostrar la impunitat amb la qual van succeir els fets. En aquest sentit, Coixet admet que no li interessen «ni el 'morbo' ni els detalls». «Volia que per a elles fos una bona experiència. No necessitava llàgrimes, sinó sinceritat», detalla.

La denúncia de «moltes dones» arriba a Sant Sebastià

Segons Coixet, el fet que el documental hagi arribat fins a Sant Sebastià és una manera de reconèixer que és la història de «moltes dones i de moltes generacions» i demana no apartar la mirada davant dels abusos. «Alguns homes i dones es posen molt nerviosos amb tot això i no ens hi hem de posar, hi ha coses que no estan bé i no ho estaven fa 100 anys, ni fa 50 ni demà», insisteix.

La directora, però, no ha arribat sola al festival, sinó que les víctimes dels abusos a l'Aula l'han acompanyat a la presentació. Es mostren agraïdes per la «repercussió» del seu cas, del qual no van ser-ne conscients fins que la pel·lícula ha arribat al certamen. En aquest sentit, Aida Flix explica que han anat «pas a pas», pensant que cada un seria l'últim. Primer van optar per denunciar-ho a l'ajuntament, després a la policia, més tard en un reportatge a l''Ara' fins a arribar al documental.

«Ha estat una muntanya russa, una cursa de relleus», reconeix. Ara, es reconeixen «més fortes», malgrat que tornar a veure el documental les «remou i afecta». En la mateixa línia, Violeta Porta diu que a poc a poc han anat «trencant barreres» i, amb la Sònia Palau –també víctima- celebren que el retrat sigui de l'abusador i no de la víctima.

Per Goretti Narcís, tot el procés els ha fet «bé» i han establert uns vincles entre elles forjats no a partir del trauma, sinó sorgits d'una «reparació", d'una necessitat de «voler créixer i escoltar sense prejudicis, d'ajudar i ajudar-nos». «Cada vegada que hem fet un pas era com si ens diguessin 'jo et crec'», diu Míriam Fuentes a l'ACN visiblement emocionada, mentre recorda que al principi no volien ni donar el seu nom. Per Fuentes, ha estat un procés difícil perquè en el documental no «representen» un personatge, sinó que expliquen fets molt íntims.


Comentaris

envia el comentari