La consellera de Salut demana a Lleida que s'obri un debat sobre l'eutanàsia

Vergés exigeix un canvi perquè el Codi Penal
La consellera de Salut, Alba Vergés, al CAP Onze de Setembre de Lleida | LleidaDiari.cat

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha assegurat aquest divendres a Lleida que «hem d'aconseguir el dret a una mort digna i no trobar-nos mai amb el topall del codi penal». «Hauríem de trencar aquesta barrera» ha afirmat Vergés arran del debat que s'ha reobert després que un home de 70 anys fos detingut dimecres a Madrid acusat d'haver ajudat a morir la seva dona, diagnosticada amb esclerosi múltiple fa 30 anys.

  

  

Després de la visita que ha fet al CAP Onze de Setembre de Lleida, la consellera Vergés ha recordat que el juliol de 2017 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de despenalització de l'eutanàsia per àmplia majoria, només amb els vots en contra del PP i l'abstenció de Ciutadans.

 

  • NOU SERVEI DE LLEIDADIARI: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

 

Llibertat d'escollir el que considerin millor per a elles mateixes

En aquesta línia de garantir que totes les persones tinguin la llibertat d'escollir el que considerin millor per a elles mateixes, incloent-hi el dret a decidir sobre la seva vida i el procés de la mateixa mort, la consellera Vergés ha avançat que «a Catalunya prop de 93.000 persones ja han dipositat el Document de Voluntats Anticipades (DVA) des que el juny del 2002 es va posar en funcionament aquest registre, -pioner a l'Estat espanyol-, fins al desembre del 2018».

 

A més, es manté la tendència dels darrers anys que oscil·la entre 23 i 25 documents registrats per dia. El percentatge total de dones que han registrat un DVA continua sent significativament superior (62%) al d'homes (38%). Per edats, encara que les persones que fan i registren el DVA són majoritàriament persones grans, el 40% de les persones que el fan tenen menys de 40 anys. En aquests documents les persones deixen per escrit les instruccions sobre intervencions i tractaments que desitgen rebre si una malaltia els impedeix expressar la seva voluntat.

 

 

Les voluntats més demanades

Així, per exemple, són voluntats expressades habitualment per les persones que no se'ls prolongui la vida de manera artificial, que no rebin tractaments de suport ni teràpies poc contrastades, o que no se'ls traslladi de lloc on resideix en l'últim tram de vida. En ells, també es pot manifestar el desig de fer donació d'òrgans, i serveixen tant per orientar la pràctica respectuosa dels professionals sanitaris com per dissipar els dubtes i les angoixes dels familiars.

  

  

Es fonamenta en el principi d'autonomia del pacient: és a dir, el dret que posseeix cada individu de prendre les decisions que es corresponguin amb els seus valors i conviccions personals.

 



Comentaris

envia el comentari