Catalunya Diari

Consorci Sanitari de Lleida, Pirineu i Aran. Diagnòstic: Trastorn de la realitat política

Consorci Sanitari de Lleida, Pirineu i Aran. Diagnòstic: Trastorn de la realitat política| Núria Solé i Pep González

 



Per a la diagnosi de certs trastorns de la realitat, com la gran majoria de professionals coneix, s'han de donar determinades característiques que solen definir-se per: alteracions en les relacions socials, alteracions en les comunicacions, i l’adquisició de patrons de comportament, interessos i activitats, restringits, restrictius i estereotipats. Situació que comporta de fet un distanciament del que es el quotidià i una construcció pròpia allunyada de la realitat que envolta a l’individu. En aquest sentit, un trastorn de la realitat política vindria a ser aquella actuació, i construcció basada en interessos oposats als que la ciutadania demanda de les accions dels diferents governs pel be comú, els quals, sempre en favor dels interessos generals, emprenen accions que es contraposen a la voluntat majoritària d’amplis sector de la població.
 
Des de la UGT, i en particular des de la Federació de Serveis Públics, no podem més que mostrar la nostra sorpresa per les declaracions fetes per part dels responsables de la salut catalana, amb el seu Conseller al capdavant, insistint en continuar el procés de creació del Consorci del Sistema integral de Salut de Lleida, Pirineu i l’Aran fent cas omís de la moció presentada al Parlament de Catalunya per aturar aquesta nova figura organitzativa, per part de la majoria dels partits de l’oposició, inclosa ERC (en principi avaladora de l’acció de govern), i el PSC que al parlament s’ha definit clarament contrari a continuar amb la creació de l’ens, tot i entrant en contradicció amb el president del partit i l'alcalde de Lleida que des d’un bon començament s’ha mostrat favorable a la seva creació, inclús arribant a aprovar una moció en aquest sentit del ple de l’ajuntament que presideix.
 
La recent aparició dels estatuts del Consorci al DOGC, demostra un clar distanciament entre el que el govern té en ment i no sabem a quins interessos pot obeir i el que opinen els ciutadsns i les ciutadanes. Però el que és indubtable és que es correspon amb una baixa qualitat democràtica, al menystenir la voluntat d’una majoria de la població que s'ha manifestat a través dels seus legítims representants al Parlament de Catalunya. No serveix invocar els interessos generals per tirar endavant alguna cosa que té en contra mes de 38.000 signatures, les prevencions de diverses entitats cíviques i socials del territori, les organitzacions sindicals, i un bon nombre de professionals de la salut (és clar tot aquells que viuen el dia a dia i no tenen perspectives de formar part de cap consell director, consell assessor, o junta mèdica 'ad hoc'). Segur que interessos n'hi ha, però aquests no son els de les ciutadanes i ciutadans de Catalunya en general i de les terres de Lleida en particular, i per tant no són generals, son els que s’han instal·lat en el seu món que no és el que afecta al conjunt de la població. Es manifesta la possibilitat de fer al·legacions, que evidentment farem, i com a organització estem disposats a arribar a tots els estaments necessaris per fer valer els drets dels treballadors en primer terme, i del dret del conjunt de la població a una sanitat pública, universal i gratuïta com a principi indissociable al dret de igualtat de tot individu, perquè l’interès general es el de tot home i dona que viu a Catalunya i no el dels lobbys farmacèutics, patronals sanitàries, ni d’especuladors financers que volen treure benefici de la salut de les catalanes i els catalans.
 
Malauradament, els trastorns de la realitat tenen un tractament complicat. En l’àmbit de la política no. La voluntat dels votants poden fer retornar a la realitat a aquells que s’allunyen d’ella.
 
Núria Solé, secretària general de la UGT-Terres de Lleida i Pep Gonzàlez, secretari general de la Federació de Serveis Públics de la UGT a Lleida



Comentaris

envia el comentari