Catalunya Diari

De la infàmia que no es podia explicar...

De la infàmia que no es podia explicar...| Ismael Alfaro

 



La consellera d’Ensenyament és una personalitat en alça, si més no dins el seu Govern, entre els seus companys, i per al president, senyor Mas, en convertir-se en la seva alumna avantatjada, la que més bé i més ràpid fa els seus deures, i amb més creativitat aplica les retallades. 
 
Malgrat el suspens provisional amb el que l’ha qualificat la comunitat educativa (al setembre li donarem una nova oportunitat, però cal que canviï molt l’actitud si vol aprovar), se n’està sortint prou bé, en termes de censura social, de totes les retallades aplicades a la qualitat de l’ensenyament (llegeixi’s la sisena hora, la reducció de les plantilles docents, l’amuntegament, perdó, augment del número d’alumnes per aula, la implantació amb caràcter general i sense diàleg amb les famílies de la jornada intensiva a la ESO, substancial reducció de l’aportació per a les escoles bressol, supressió dels ajuts per a la socialització de llibres, per a l’acollida, per a les activitats extraescolars, i per a les escoles obertes, etc), gràcies a l’aixopluc d’aquell argument tan socorregut, i a vegades suprautilitzat, que ho justifica tot. Ja ningú se'n recorda (amb això juguen) de com han anat despullant l’escola pública, com si fos una margarida.
 
I a totes aquestes retallades ara cal sumar-hi una nova amputació de prop de 655.000 euros en el menjar dels adolescents de Lleida (que dic jo ara, que m’he begut l’enteniment?). Aquesta és la quantitat que el Govern hauria de pagar, al cap d’un any, a les empreses de càtering pel servei de menjador a secundària gestionats pel Consell Comarcal del Segrià. Arreu de Catalunya la retallada es calcula en uns 20 milions d’euros. 
 
Bé, ja ho pagaran els pares, es pot defensar, tots ens hem d’estrènyer el cinturó. Què trist, oi? Haver de quantificar així les raons d’una decisió tan significativa, implícita en la d’afavorir la jornada intensiva als instituts. Però calia fer-ho així per avaluar a continuació els arguments pedagògics, en segon terme, que és el terme en que sembla haver-los valorat també el Departament de les Retallades.
 
Li demanem, ara que no hi ha res a fer per reconsiderar tot el mal que fa, en termes pedagògics, amb la implantació de la jornada intensiva als instituts (si ho reconsideres els pares li posaríem un 10), que atengui la petició de considerar la realitat dels menjadors escolar que per mig dels Consells Comarcals gestiona, i que posi els mitjans suficients, ho pot fer amb aquests 20 milions que s’estalvia, per a vetllar per la qualitat de l’alimentació i per a que els nens i nenes continuïn estant ben atesos en aquest espai que, no ho oblidem, també és educatiu, doncs cal evidenciar que aquesta atenció i cura dels infants està en dubte ara que, sense el concert dels menjadors dels instituts, els números no surten, i s’han de refer tots. L’administració ho ha de garantir i nosaltres vetllarem per què així sigui.
 
I de cara al curs vinent li demanem que procuri arribar a solucions consensuades amb les famílies i que no menystingui el paper de les AMPA, que al llarg de la seva trajectòria han desenvolupat un paper fonamental en el creixement de les escoles i a les que darrerament s’està deixant de banda i no s’escolta. Aquesta és la percepció de moltes d’elles i de la Federació que les representa, al servei de la Consellera pel que convingui.
 
Ismael Alfaro, President de la FaPaC a Lleida



Comentaris

envia el comentari