Deures pendents

Deures pendents| Núria Marín

 



Per anys que passen la commemoració del bombardeig del 2 de novembre al Liceu Escolar, no deixa de commoure'm, d'entristir-me i sempre em deixa un cert regust amarg. És la tossuda sensació de no haver sabut encara, com a ciutat, retre el tribut just als morts del bombardeig del 2 de novembre.
 
Em trobo davant aquest paper en blanc per fer un escrit que vol ser una denúncia dels fets ignominiosos i dramàtics, però sobretot vol ser un acte de justícia històrica, de voluntat ferma de no oblidar els conciutadans que hi van morir. Les lleidatanes i lleidatans que en aquella hora anaven a treballar o acabaven de deixar els fills a l'escola, es mereixen el nostre record. 
 
Recordar és el mínim que podem fer tenint en compte la ferida que va infligir a la ciutat el sagnant bombardeig dirigit directament a la societat civil, la més indefensa i més encara, als nens del Liceu que es van trobar enterrats en una trampa mortal. 
 
És el nostre deure recordar-los cada any, per les famílies que hi van perdre un ésser estimat, per consciència històrica ciutadana però també, i sobretot, per a que les generacions futures els tinguin presents en la memòria històrica de ciutat.
Estem segurs que el més joves coneixen i són conscients del que va suposar per Lleida la Guerra Civil i en concret aquest succés? De ben segur que podríem endegar algun projecte educatiu al respecte.
 
Tenim encara deures pendents envers la ciutadania, encara hi ha a Lleida carrers que honoren alguns dels que van participar en l'accés al poder del feixisme donant suport i empara a accions com la que commemorem i que no han estat retirats.
 
Estem parlant de Memòria Històrica, sí, de restitució dels greuges infligits. Estem parlant de donar l'oportunitat de tancar el dol de les famílies que encara no han pogut fer-ho per la deixadesa amb els morts oblidats a les cunetes a què ens ha abocat la llei d’Amnistia espanyola de l'any 1977, que amnistiava els colpistes feixistes. A diferència d'alguns representants dels ciutadans, els electes d’Esquerra Republicana de Catalunya a les diferents institucions, han estat sensibles a aquests greuges i estan portant a terme iniciatives que volen pal·liar el patiment de moltes famílies, com la creació del Banc d'ADN, la promoció de l'obertura de fosses o l’anul·lació dels consells de guerra sumaríssims. 
 
Res eliminarà el dolor que les famílies i la ciutat portem a les esquenes, però mirem de mitigar-lo i incorporar-lo a la nostra quotidianeïtat de forma reposada i, potser així, les properes commemoracions del 2 de novembre no ens deixaran cap mal regust de boca.
 
Núria Marín, regidora de l’Ajuntament de Lleida i diputada provincial



Comentaris

envia el comentari