Dones, drets, serveis i pobresa

Dones, drets, serveis i pobresa| Dones de Lleida

 

El passat 14 de gener el Grup de Dones de Lleida vam participar en l’Audiència Pública sobre l’externalització de serveis. Ho vam fer conscients de què les dones han estat les grans oblidades en les decisions polítiques sobre la gestió dels recursos públics, la política de privatitzacions que s’està duent a terme tant a nivell estatal, autonòmic i ara municipal afecta greument a les dones, fent palesa la feminització de la pobresa i la desprotecció de les persones més vulnerables.
 
En el context actual de crisi són més que evidents els processos d’empobriment i exclusió social. Quan s’analitza la pobresa i l’exclusió social es fa a nivell familiar, com si totes les persones d’una família tinguessin la mateixa posició davant la pobresa, el mateix grau d’autonomia o de dependència. Així dones i nenes i persones dependents molts cops són invisibilitzades. S’ha de tenir en compte que:
a) hi ha més incidència de la pobresa en el col·lectiu femení, una pobresa que es reprodueix en tots els moments clau del cicle vital, tant en la infància com en l’adolescència i la joventut amb un major índex de violència institucional, familiar i social (que s’assenta sobre la pobresa estructural, la divisió sexual del treball i les cures, però també sobre els estereotips i la pressió social) i també en l’etapa adulta i la vellesa, on l’escletxa salarial i de sistema de pensions és abismal entre home i dona.
 
b) existeix una pobresa implícita que afecta de forma específica les dones al si de la institució familiar, que és invisible i que les aboca, en cas de quedar-se soles, a una situació d’elevada vulnerabilitat social.
 
c) la lògica econòmica del mercat destina a les dones a les posicions ocupacionals més deteriorades, tant pel que fa a drets i cobertures laborals, com a les condicions de treball, la qual cosa condueix per força a un repartiment desigual dels recursos, atorgant-ne menys a les dones i de pitjor qualitat.
 
Doncs bé, aquesta lògica econòmica és la imperant del sistema econòmic, però no pot ser la lògica de les institucions públiques a qui toca gestionar els recursos públics, protegir els sectors més desfavorits i impulsar i vetllar per una millor qualitat de vida de les persones. Les qüestions de gènere han de ser tingudes en compte en cada un dels espais de la Paeria i en cada una de les gestions que es fan amb els recursos públics, no es tracta només de construir projectes de polítiques d’igualtat que es quedin dins l’àmbit de la difusió i la programació cultural de la Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat.
 
Molt breument apuntem aquí el per què de la nostra esmena a la totalitat quan la Paeria parla d’externalitzar, que al capdavall és privatitzar el bé comú, i ho fem com a usuàries i com a prestadores d’aquests serveis.
 
En una radiografia de la pobresa publicat per UNICEF el 2012 , es detalla que Catalunya pateix uns índex de pobresa infantil molt més elevat que molts altres països europeus. L’obligació de les polítiques públiques, OBLIGACIÓ en majúscula, és la de gestionar els recursos disponibles per garantir, afavorir i millorar la situació dels més febles i igualar l’accés als recursos. Com millora la seua situació la privació de places assequibles en les escoles bressol? Com pot ser un negoci un menjador d’una escola bressol? Per què és rentable la seua externalització? No cal ser una gran estadista per entendre que els primers afectats seran els infants i les dones, amb un balanç molt negatiu entre aquell sector de població amb més dificultats: infants que no podran accedir a les escoles bressol, als menjadors, i això equival a dones que no podran accedir o millorar en el seu lloc de treball, que veuran malmesos encara més els seus escassos recursos; famílies encara més empobrides.
 
Així, pel que fa a les dones com a usuàries dels serveis comunitaris bàsics com l’abastament d’aigua, l’enllumenat, el transport, els menjadors escolars, la neteja, etc. és clar que l’encariment dels serveis, la seva degradació en quan a qualitat i la manca absoluta de polítiques d’igualtat o de discriminació positiva cap a les dones, que l’empresa privada no posa en marxa per si sola, afecten molt negativament als nostres drets. En aquest sentit la nostra crítica a la Paeria és doble, no sols per privatitzar-ne la gestió sinó també per la manera com ho fa: sense ni una sola condició d’execució del contracte que obligui les empreses concessionàries a dur a terme cap ni una mesura per la igualtat de gènere (o això el que es desprèn de les informacions aportades per la pròpia Paeria).
 
I sobre els drets de les dones com a prestadores de serveis, entenem que no podran protegir-se els drets laborals de les dones adquirits en la funció pública si aquesta passa a ser privada, com en el cas de les netejadores municipals que en nombre superior a 100 han passat a l’empresa Clanser, que pot modificar les seues condicions laborals amb relativa facilitat a la llum de la darrera reforma laboral. La documentació aportada per l’Ajuntament sobre els contractes a les empreses mostra que no imposa cap ni una clàusula social com a criteri d’adjudicació que blindi aquests drets laborals de les dones i en fomenti la seva contractació, essent com és la major part de la població aturada més precària de la nostra ciutat. Ningú ha vetllat per a què les treballadores dels serveis públics que ara es privatitzaran tingui un treball o pugui accedir a un treball de qualitat? 
 
Dirigim les nostres crítiques i demandes al conjunt de l’equip de govern, però molt especialment a la Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat a qui pertany la salvaguarda i protecció dels drets de les dones; i a les regidories d’Educació i Infància, i de Benestar Social i Ocupació, a qui s’ha delegat la capacitat de gestionar la protecció, atenció, educació, formació i ocupació de les persones de Lleida, funcions primordials sobre el benestar i el desenvolupament de la societat mitjançant els recursos públics, no a unes empreses privades. 
 
I per acabar, no volem deixar passar l’ocasió de fer una crítica constructiva al mecanisme de les audiències públiques perquè hi ha grans mancances, per una banda manca de temps real per a la participació de la ciutadania i per l’altra un buit en la perspectiva de gènere a l’hora de planificar la seva posada en marxa, per a què sigui realment inclusiva de les dones d’aquesta ciutat. Des del Grup de Dones demanem, doncs, que les convocatòries i la difusió prèvia del contingut a debatre en les audiències sigui més curosa per part de la Paeria, i que sobretot tingui en compte mesures d’inclusió i igualtat, i en això també inclou dels dones immigrants que no voten però que a totes llums són ciutadanes, usuàries i prestadores d’aquests serveis.
 
I com deia Simone de Beauvoir: “No es neix dona. S'arriba a ser-ho.” Així doncs, encoratgem a l’equip de govern municipal a intentar-ho de nou.
 
Dones de Lleida