Catalunya Diari

El 26 J i els tractats 'comercials' (TTIP / CETA i TISA)

El 26 J i els tractats 'comercials' (TTIP / CETA i TISA)| Pere Enciso

 



Alguns dels fets dels darrers dies han ajudat a fer visible i públic cap a la població europea, l’existència de negociacions comercials i socials entre la Unió Europea i els Estats Units (TTIP), el qual es mou la mar de bé entre les ombres. Un exemple va ser el discurs de suport al tractat comercial TTIP realitzat per Barack Obama en la seva última visita a Europa i, per contra, les massives manifestacions que volen aturar el tractat. En conseqüència, l’existència del tractat s’ha fet pública. Els mitjans de comunicació, per primera vegada, i de forma massiva, han mostrat a la ciutadania l’existència del tractat. Fet que fins ara sempre s’havia intentat tapar per part de les autoritats.
 
El dilluns 2 de maig, Greenpeace agosaradament va publicar 248 pàgines dels temes que es tracten en les negociacions del TTIP, i que els negociadors no volen que arribi a l’opinió pública. Exposant així públicament la voluntat dels Estats Units en la relaxació de les normatives europees relacionades amb les garanties sanitàries, laborals, mediambientals, productes farmacèutics, etc. 
 
Per problemes d’espai no es poden tractar, en aquest article tots els punts polèmics del TTIP, però si que es poden destacar alguns:
El Principi de precaució i les garanties sanitàries: Les normatives europees es regeixen en l’àmbit de la protecció de les persones sota el principi de precaució. Aquest principi implica que, en cas de dubte davant d’un producte o un medicament que pugui ser perjudicial per la salut, es prohibiria el seu ús, encara que no existeixi una certesa científica al 100%. Els negociadors dels Estats Units volen que el TTIP no inclogui aquest principi pels productes importats dels EUA, però sí que sigui reconegut que si es prohibeix un aliment o qualsevol producte, l’Estat afectat ha de demostrar, i per tant fer la despesa, la nocivitat per la salut. Als Estats Units, per exemple, està autoritzada la carn injectada d’hormones o els aliments modificats genèticament per a consum humà, productes prohibits als diferents països de la Unió Europea. Un altre exemple, a la Unió Europea estan prohibides unes 1.200 substàncies utilitzades en la indústria cosmètica i, en els Estats Units, tan sol 10.
 
Mediambient: Al mes de desembre passat, a Paris, es va fer l’última cimera sobre el clima, on es va fer palès la necessitat de frenar el procés d’escalfament global del planeta. Ens trobem doncs, que en els capítols referents a la lluita contra el canvi climàtic no s’inclouen els objectius marcats en la cimera.
 
La resolució de disputes entre els inversors i els estats: La possibilitat que les grans corporacions puguin denunciar als estats per tenir lleis que poden limitar el creixement del seu benefici econòmic. Qualsevol reforma normativa que proposi un estat, encara que estigui vinculada amb la millora de la seguretat sanitària i de la vida de la seva ciutadania,  pot ser denunciada a tribunals internacionals d’arbitratge privats, per la corporació “agreujada” l’estat es veurà obligat a indemnitzar pel lucre cessant.
 
En alguns cercles s’ha arribat a definir el TTIP com la constitució de les corporacions, ja que són les que realment estan negociant i redactant els diferents apartats. Podran controlar tots els àmbits que estiguin directa i indirectament relacionats amb els seus interessos particulars, augmentar sense límits el benefici de les seves empreses.
 
Els efectes nocius de l’aprovació del TTIP, TISA i CETA,  sobre els ciutadans són evidents. Per aquesta raó és necessari que en les properes eleccions generals l’eix central del debat ha de ser el posicionament i punt de vista dels partits sobre el tema. Necessitem saber què defensen i perquè. En cas de tenir la possibilitat de governar o la capacitat de negociar amb un altre grup per a governar, aquest ha de ser l’eix vertebrador de la negociació. La resta de temes estaran supeditats a l’aprovació o no el tractat. Si són aprovats els diferents tractats, les diferents promeses relacionades amb l’ocupació, desenvolupament econòmic, sanitat, educació, prestacions socials, dinamitzar el territori, potenciar a la petita i mitjana empresa, etc. seran paper mullat. 
 
S’han d’aturar aquests tractats, ens va el futur del país, ens va la democràcia i la vida. Stop al TTIP, TISA i CETA.
 
Pere Enciso, portaveu de Lleida Social


Comentaris

envia el comentari