Catalunya Diari

El 29N sortim al carrer per la sanitat pública

El 29N sortim al carrer per la sanitat pública| Gerard Sala

 



Mentre els lleidatans i les lleidatanes seguim debatent sobre model sanitari, cercant les garanties d’universalitat, alhora que entomem retallades com a usuàries suportant esperes i rebaixes en la qualitat i donem suport a les plantilles que han de fer més amb menys i que són qui donen la cara cada dia, hi ha una sèrie de càrrecs polítics que executen el full de ruta de la privatització, iniciat anys enrere, i pensat fins al últim detall per consultores milionàries com la dissenyadora del Consorci: PricewaterhouseCoopers (PWC) per encàrrec de la Generalitat, és a dir, pagat entre totes.
 
A l’hora d’analitzar seriosament el Consorci sanitari que ens volen imposar a Lleida, cal fixar-se en tres ítems molt senzills: el què, el qui i el com.
Quan parlem del 'què' tinguem-ho clar: no som davant d’un simple procés d’unificació en la gestió dels CAPs, Hospitals Arnau de Vilanova, Santa Maria i el de Tremp. El treball enxarxat entre centres ja es ve donant per la gerència única i els acords marc subscrits entre les diferents empreses públiques (ICS i GSS), unificació que es podria intensificar amb la integració dins l’ICS però això no es vol fer. El Consorci no té per objecte, només, la integració dels centres en una sola estructura sinó que ve amb un regal sota el braç: un canvi de model que permet l’entrada al capital privat, que precaritza les condicions del personal mentre augmenta el cost dels directius i, sobretot, una relaxació en el control democràtic dels recursos públics davant la possibilitat de signar contractes sotmesos a dret privat així com una preocupant manca de fiscalització que es reduiria a unes auditories posteriors i per encàrrec. En resum, manca de transparència, precarietat i negoci privat per gestionar la nostra salut.
 
El 'qui' en el cas del Consorci és tan o més important que el 'què'. Quan observem qui es consorcia (ICS, Catsalut, la fundació IRBL i UdL) ens adonem que es tracta de decapitar l’ICS per sotmetre’l als interessos dels gestors d’aquest model públic-privat i no pas a la inversa. Els números ho revelen: pràcticament un 80% del pressupost públic l’aporta l’ICS, que presta la nostra assistència sanitària, front un 20% que aporta Catsalut el qual només és un comprador de serveis (0% gestionen la UdL i la fundació IRB composada per tots aquests ens) i, per art de màgia, en entrar en el consell d’administració del Consorci l’ICS queda en una posició minoritària del 40% en la presa de decisions. Per tant, qui manarà en el Consorci serà un comercial que d’acord amb els Estatuts actuarà “regit pels principis de rendibilitat, economia i productivitat”. El Consorci és l’estacada final a un ICS esquarterat i retallat, que Marea Blanca compara gràficament amb una planteta a qui s’ha pres el sol i els nutrients pels mateixos que ens parlen del seu marciment i ara ens proposen llençar-la a la brossa.
 
Per últim, el 'com' ha estat una operació dirigida des d’un inici des de i en favor dels interessos privats, només cal llegir l’informe de PWC o recordar que els càrrecs com el conseller Boi Ruiz (ex-president de la patronal de la sanitat privada) serveixen a aquesta mateixos interessos, i que òbviament ha mancat un procés deliberatiu real més enllà de fer passis d’un powerpoint sense canviar ni una coma del projecte. Per això Marea Blanca planteja una consulta popular on es pregunti a la ciutadania si volem o no aquest Consorci.
 
Però no han inventat res de nou. És el que l’escriptora Naomi Klein va batejar com a “doctrina del xoc” consistent en aprofitar situacions de crisi per posar l’accelerador a les reformes ultraliberals que, en altres circumstàncies, no podrien ni plantejar. Klein explica que es tracta “d’esperar una crisi o una commoció de grans dimensions per vendre peces de l’Estat a actors privats mentre els ciutadans encara s’estan recuperant del xoc, i tot seguit transformar aquestes ‘reformes’ en canvis permanents.”
 
I això significa que hi ha esperança. Que hem de sortir al carrer aquest dissabte 29N, perquè tenim la manera d’aturar la seva estratègia privatitzadora: dir-los que no la volem! Que no som peons al servei del negoci privat i que, per molta crisi que rebaixi les nostres condicions de vida, no estem confoses ni desmemoriades i que amb la força que ens donem les unes a les altres –juntes les persones usuàries i el personal sanitari, ciutadanes totes- no entrarem pas en estat de xoc: seguirem dient NO al Consorci! NO a mercadejar amb els nostres drets! SÍ a la sanitat pública i de qualitat! SÍ a una consulta popular! Tothom al carrer amb la Marea Blanca!
 
Gerard Sala, CUP Lleida


Comentaris

envia el comentari